Dabas expressà el 2002 el desig de fer esclatar les Torres Kio

L'exparella i el germà testifiquen «amb por» perquè han rebut amenaces

TW
0

L'excompanya d'un dels processats al judici del 11-M, Mouhannad Almallah Dabas, i el germà d'aquesta asseguren ahir que el processat els comentà que no estaria mai tranquil fins que caiguin les Torres Kio de la plaça de Castilla de Madrid. Així ho manifestaren ambdós en la tretzena jornada de la vista en les seves respectives declaracions com a testimonis protegits, en les quals explicaren que al local del carrer Verge del Cor, que tenia llogat Almallah Dabas i en el qual van viure dos dels acusats -Basel Ghalyoun i Fouad El Morabit-, es visionaven vídeos sobre la jihad i camps de concentració a Afganistan. Abans de detallar el que ocorria en aquestes reunions, el germà de l'exparella d'Almallah, recordà que una vegada que van passar prop de les Torres Kio el 2002, l'acusat li va dir: «Jo no estaré mai tranquil fins que caiguin aquelles torres».

El processat també va fer aquest comentari a la que fou la seva companya sentimental, segons declarà ella ahir, primera dona que compareix com a testimoni protegit al judici, que va assegurar que en escoltar aquesta manifestació es va espantar molt perquè «això estava molt malament». Apuntà que quan ella vivia al local de Verge del Cor veié vídeos jihadistes en els quals hi havia «coses molt rares» i va explicar que a les reunions, a les quals va dir que acudien el suïcida Serhane Ben Abdelmajid, «el Tunisenc», i el germà de Mouhannad, Moutaz Almallah Dabas -imputat en l'11/M-, entre altres, «escoltaven cançons que cridaven a la jihad».

La dona, que va dir tenir por perquè l'han amenaçat de mort, matisà que Almallah veia aquests vídeos durant la nit, fins que s'adormia, i va assenyalar que quan va presentar el 12 de març de 2003 la denúncia contra ell per maltractaments els va lliurar a la Policia Nacional. Segons la testimoni, arran de la denúncia, la Policia cità a declarar Almallah Dabas, amb qui, malgrat el fet que ella va dir que era el seu marit i que es va casar amb ell a la mesquita de la M-30 a Madrid, no va contreure matrimoni, ja que al llibre de família, el contingut del qual es va llegir a la sala, el seu estat civil figura com a fadrina.