E.P.Madrid07/03/07 0:00
TW
0

El Tribunal Suprem considera que l'Audiència Nacional condemnà l'etarra José Ignacio de Juana Chaos a 12 anys i 7 mesos de presó «sense cap prova» que amb les amenaces que feia en dos articles publicats a «Gara» volgués assenyalar el magistrat Javier Gómez Bermúdez i els funcionaris de presons citats com a «objectius permanents de la banda terrorista ETA». Per això l'alt tribunal baixa la condemna a 3 anys i considera que cometé un delicte d'amenaces no terroristes, de l'article 170.1 del Codi penal, en concurs ideal amb enaltiment del terrorisme, segons consta en una sentència feta pública ahir. Malgrat no condemnar-lo per amenaces terroristes, el TS creu que hi hagué amenaces i que «pel contingut i contundència, realment escruixidora, dels articles ens trobam davant d'uns termes que s'han de qualificar d'amenaça greu i idònia per atemorir aquests col·lectius a la part que tenen relació amb el País Basc o amb els òrgans penals de l'Audiència Nacional o amb les presons» on hi ha presos d'ETA.

En aquest sentit, la sentència explica que en els articles «El escudo» i «Gallizo» (el cognom de la directora general de Presons, Mercedes Gallizo) publicats a «Gara» el desembre de 2004 es donen els requisits previstos en l'article 170.1 que pena les amenaces. Així, conclou que «és clar que hi ha unes amenaces de mals constitutius de delicte expressats en la metàfora de quedar-se sense mans» referida als col·lectius com «jutges prevaricadors, polítics corruptes, professionals de la tortura i carcellers sense escrúpols».

Això no obstant, no es tracta d'amenaces individuals per a cap de les sis persones considerades subjectes passius de les amenaces, sinó contra el col·lectiu al qual pertanyen, perquè no es troba «en cap d'aquests dos articles cap paràgraf o expressió que pogués considerar-se així». Afegeix que als «sis servidors de l'Estat» amenaçats se'ls atribueix «uns determinats comportaments ofensius per a cada un, que podrien haver estat reputats sengles delictes d'injúries o calúmnies», extrem sobre el qual el tribunal no es pot pronunciar «per no haver-hi cap acusació».

En efecte, als articles de De Juana, segons el TS, «l'amenaça se sotmet a una condició, que les institucions de l'Estat espanyol marxin del País Basc deixant els seus poders i entitats públiques a mans d'un Estat basc independent», el que és una «pretensió permanent d'ETA», pel que «haurà de reputar-se d'inexistent als efectes de la determinació del tipus del delicte d'amenaces» i suposa que siguin «no condicionals».