TW
0

La finca de Morata de Tajuña, on suposadament es prepararen els explosius de la matança de l'11-M, ja fou objecte d'investigació de les Forces de Seguretat de l'Estat l'any 2002, quan el Cos Nacional de Policia ja tenia constància de la relació de cèl·lules islamistes amb aquest habitatge. Així ho explicà ahir, en la desena sessió del judici pels atemptats, l'inspector en cap de la Unitat Central d'Informació Exterior (UCIE) i instructor en cap de les diligències, que assegurà que la matança d'aquell 11 de març de 2004 es gestà per octubre de 2003, quan els autors n'efectuaren «els darrers preparatius». El funcionari del CNP identificat amb el número 18.403, testimoni protegit en el judici de l'11-M, reconegué que la finca de Morata de Tajuña, on es prepararen els explosius que s'usaren en els atemptats, estava vinculada amb persones relacionades amb cèl·lules d'origen islamista des de 2002. Abans de ser llogada per Jamal Ahmidan el Xinès fou ocupada per Mustaphà el Maimouni, pres al Marroc per la seva relació amb els atemptats de Casablanca del 16 de maig de 2003.

La Unitat Central d'Informació tingué coneixença que la finca havia estat llogada per Maimouni el setembre de 2002. A final d'aquell any, la cèl·lula liderada per aquest a Espanya començà a descompondre's a causa de l'increment de la pressió policíaca generada pels atemptats de l'11 de setembre a Nova York. Maimouni fugí i la finca quedà momentàniament abandonada, per la qual cosa es tancaren les investigacions iniciades. A més, el funcionari especificà que la idea d'atemptar contra els trens de rodalies madrilenys començà a gestar-se per octubre del 2003, moment en què la cèl·lula terrorista islamista responsable n'enllestí «els darrers preparatius». Indicà que la idea d'atacar trens o sistemes de comunicació figurava en els comunicats habituals d'Al Qaeda. Així, explicà la formació a Espanya del grup responsable de la matança, que partí de la confluència de persones integrants de diversos grupuscles ja formats i que seguien la doctrina de la xarxa, i que per mitjà de reunions feren una «selecció natural» per cometre l'atac.