Pel president del PP, Mariano Rajoy, amb la seva decisió de concedir la presó atenuada al pres etarra Iñaki de Juana Chaos, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero «ofèn les víctimes» i «insulta la intel·ligència» dels espanyols adoptant una decisió «injusta i política» amb la qual «cedeix al xantatge d'un assassí». Per aquest motiu, Rajoy exigí «la immediata» compareixença de ZP davant del Congrés dels Diputats perquè «expliqui les raons que l'han duit a adoptar la mesura i per exigir-ne la reconsideració».
Ja al dematí el número dos del PP, Àngel Acebes, havia carregat contra la decisió del Govern i havia denunciat que «Zapatero passarà a la història com el president del Govern que humilià les víctimes i sotmeté l'Estat de Dret al xantatge dels terroristes, dos mesos després de l'atemptat de Barajas».
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, assegurà que «després del 23-F avui és el dia més trist de tots» i féu una crida a la «rebel·lió cívica».
La presidenta el PP basc, María San Gi, digué que el Govern ha cedit de manera «escandalosa» al «xantatge d'un terrorista», i comet així un «clar menyspreu i una humiliació a les víctimes». Una cessió que alertà que «no serà la primera ni l'última», per la qual cosa cridà els ciutadans «a rebel·lar-se» contra un Govern que se «sotmet» als dictats terroristes. Per contra, pel portaveu parlamentari del PSE, José Antonio Pastor, la concessió de la presó atenuada al pres «és una decisió encertada» que, «sens dubte, no vulnera la legalitat».
El portaveu parlamentari del Grup Socialista, Diego López Garrido, denuncià la «gegantina» i «inadmissible» hipocresia del president del PP, Mariano Rajoy, sobre el cas De Juana, ja que en l'etapa del seu govern «mai no donà la cara» tot i haver concedit beneficis penitenciaris «a centenars».
Entre les forces polítiques basques les reaccions a la decisió del Govern tingueren un to bastant positiu. Pel portaveu parlamentari del PNB, Josu Erkoreka, es tracta d'una determinació «impecable» des del punt de vista legal, mentre que des d'EA Begoña Lasagabaster la qualificà d'«encertada i positiva» i elogià la valentia de l'Executiu socialista en prendre aquesta mesura. Més enllà anà el portaveu d'EB, Mikel Arana, que assenyalà que la decisió del Govern sobre De Juana «hauria de fer reflexionar ETA sobre el sense sentit de la violència i la urgència que aquesta cessi de manera definitiva».
Al món abertzale la lectura general era que es tracta d'una decisió «positiva», encara que «insuficient». Així ho assegurà el vicecoordinador d'Aralar, Jon Abri, que denuncià que «el pres ja hauria d'estar en llibertat, per humanitat i perquè ja ha complert la seva condemna». Pel secretari general de LAB, Rafa Díez Usabiaga, la nova situació del pres «dóna una mica d'oxigen a la situació política» i pot contribuir «a la consolidació de compromisos per avançar en la pau».
La reacció dels múltiples altaveus del marge dret parlamentari fou francament irada. El president de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), Francisco José Alcaraz, manifestà la seva indignació per una decisió que, al seu parer, suposa un «frau de llei».
El president del Fòrum d'Ermua, Mikel Buesa, assegurà que «l'Estat de Dret ha mort a Espanya» i afirmà que és «desitjable i exigible» la dimissió del president del Govern.
Per la seva banda, la Fundación DENAES, que té al seu patronat Alejo Vidal-Quadras i Jon Juaristi, entre d'altres, demanà la dimissió de Rodríguez Zapatero i de Pérez Rubalcaba, perquè «ja no representen la societat espanyola, que assisteix revoltada a una decisió que demostra fins a quin punt està disposat a cedir el Govern en la seva negociació política amb els terroristes».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.