Banderes espanyoles, cartells contra ZP, l'11-M i amb la Cope, trets identificatius de la manifestació.

TW
0

Milers de persones rebutjaren ahir la sentència del Tribunal Suprem que rebaixa a tres anys de presó la condemna per injúries a l'etarra Iñaki de Juana Chaos en una manifestació convocada per l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), que comptà amb la presència del PP i que va finalitzar amb l'himne nacional.

La utilització de l'himne d'Espanya en la manifestació convocada el passat dia 3 pel Fòrum Ermua va desencadenar una polèmica en considerar el PSOE que s'havia vulnerat el decret de 1997 que regula el seu ús i que el PP, els màxims dirigents del qual havien secundat l'acte, pretenien «apropiar-se» d'aquest.

Els manifestants ocupaven gairebé completament la plaça de Colón i part del carrer de Gènova. A la concentració va assistir una nodrida representació del PP, encapçalada pel seu secretari general Àngel Acebes, i de la qual també prenia part el secretari executiu de Llibertats Públiques i Justícia, Ignacio Astarloa; la presidenta del partit al País Basc, María San Gil, i l'eurodiputat i exministre de l'Interior Jaime Mayor Oreja. També hi va ser present la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, i altres responsables del PP en aquesta regió.

En declaracions als periodistes, els dirigents del PP insistiren que la concentració no anava dirigida contra el Tribunal Suprem, que va rebaixar de dotze anys i set mesos a tres anys de presó la condemna que l'Audiència Nacional va imposar a De Juana per amenaces, sinó que pretenia retre homenatge a les víctimes de l'etarra i exigir que compleixi íntegrament la seva condemna.

«Ara la pilota és a la teulada del Govern i no se li pot permetre que se li redueixi la pena (a De Juana)», va dir Acebes, mentre que María San Gil va remarcar que l'objectiu dels assistents era «que el Govern escolti que som milions els espanyols que no volem que es rebaixi ni atenuï la pena» a l'etarra.

Dues de les víctimes de De Juana es dirigiren als assistents. Manuel González, ferit en l'atemptat comès el 14 de juliol de 1986 a Madrid, expressà la seva «tristesa i malestar» per l'absència de membres del Govern en l'acte d'ahir. «Pens que ells hi haurien de ser a primera fila i suposa una gran ofensa a les víctimes», afegí, mentre era interromput pels assistents a l'acte amb crits de «no estau sols».

També va parlar la mare de Silvia Martínez, la nina de sis anys assassinada per ETA a Santa Pola (Alacant) el 4 d'agost de 2002, que qualificà el Govern de Zapatero de «covard i roí».