Andalusia aprova l'Estatut amb l'índex de participació més baix de la seva història

Un 87'44% dels andalusos optà pel sí, un 9'49% pel no i un 63'75% quedà a casa

TW
0

De no res van servir els grans cartells amb rostres famosos cridant a la participació, ni les múltiples evocacions que s'han fet durant la campanya d'aquell 20 d'octubre de 1981 en què es va votar el primer Estatut d'Autonomia d'Andalusia. Els andalusos optaren per quedar a casa o gaudir del bon temps que feia ahir a la comunitat i els índexs de participació registrats (36'26%) són els més baixos que ha registrat Andalusia en els referèndums fets. Tanmateix, els pocs ciutadans que s'acostaren a les urnes optaren majoritàriament pel sí (87'44%) que demanaven PSOE, PP i IU, davant el no (9'49%) que defensava en solitari el Partit Andalusista.

El record de la jornada en la qual s'aprovà l'Estatut de Carmona, aquell 20 d'octubre de 1981, quan un 53'49% dels andalusos va acudir als col·legis electorals, només va contribuir a deslluir el vot favorable amb el qual la majoria dels ciutadans que acudí a les urnes va donar el seu vistiplau al nou Estatut d'Autonomia. Tanmateix, el cert és que els índexs de participació registrats en la jornada van ser els més baixos que ha tingut la comunitat, inferiors fins i tot als que es van donar en el referèndum per a l'aprovació de la Constitució europea (40%).

Només un 36'26% dels 6.045.258 andalusos residents a la comunitat -als quals s'han de sumar 140.379 a l'estranger- es va apropar al seu respectiu col·legi electoral per expressar la seva opinió sobre l'Estatut.

Tot i això, el sí va obtenir una aclaparadora majoria (87'44%). Un 9'49% votà no, percentatge superior al que preveia el PA, que no esperava xifres superiors al 6% dels vots que aquest partit té a la comunitat. Els vots en blanc van assolir el 3'07% i els nuls, el 0'93%.

Els carnavals de Cadis van passar factura en aquesta província, que registrà l'índex més alt d'abstenció de les vuit demarcacions andaluses (69'15%). Amb un 30'84% de participació, un 86'98% dels gaditans va donar el seu vistiplau a l'Estatut, davant el 10% que va optar pel no. Les xifres més altes de participació es van registrar a Jaén, amb un 44%, on un 89'78% dels ciutadans va votar sí i només un 7'77% per la papereta negativa.

Aquestes dades s'acostaren a les registrades a Huelva, excepte en la participació (35'09%), que registrà el sí més majoritari de tot Andalusia (90'34%) i, en conseqüència, el més baix nivell de vots negatius de la comunitat (7'77%). Els percentatges de participació de la resta de comunitats, on el sí va obtenir xifres sempre per sobre del 80%, els encapçala Còrdova (40'62%), amb un 86'29% de vots favorables davant el 10'36% dels negatius.

Almeria va ser la província amb major nombre de vots per al no (11'71%), encara que, seguint la tònica general, el 85'26% dels ciutadans que s'acostaren a les urnes (32'33%) va donar la seva aprovació a l'Estatut. A Sevilla, la capital, un 39% dels ciutadans va acudir als col·legis electorals, on fou també majoritari el sí (87'41%) davant el no (9'31%). Finalment, Màlaga i Granada van registrar índexs de participació del 32'32% i del 36'71%, respectivament, amb percentatges de vot favorable del 86'95% i 87'3%, i de vot negatiu del 9'98% i 9'59%.