El PP reconeix ara que envià policies a Guantánamo i reclama explicacions a ZP

Rajoy manté que «no sabia ni una paraula» i Arístegui que es tractava de localitzar presos espanyols

El líder del PP, Mariano Rajoy, amb una venedora de cupons, a Andalusia. | EFE.

TW
0

El portaveu del PP a la Comissió d'Assumptes Exteriors, Gustavo de Arístegui, fou l'encarregat ahir de comparèixer en roda de premsa per admetre que durant la segona Legislatura del Govern de José María Aznar s'enviaren a la presó il·legal de Guantánamo representants de l'Ambaixada espanyola als EUA i agents de la Policia, encara que «no a interrogar els presos, sinó a comprovar si hi havia ciutadans espanyols i garantir el seu alliberament». Poques hores abans, el líder del PP, Mariano Rajoy, deia des de Cadis no saber «ni una paraula» sobre l'assumpte i assegurava que les explicacions les ha de donar l'actual Govern. En una tensa compareixença davant dels mitjans, De Arístegui afirmà haver parlat ahir mateix amb els diplomàtics espanyols que varen ser al «limb legal» de Guantánamo amb l'«objectiu diplomàtic» de donar l'«obligat suport i protecció diplomàtiques als possibles espanyols» allà reclosos. Sobre els policies, el dirigent popular no va saber detallar amb quina finalitat viatjaren a la base militar, encara que comentaren que «potser» anaren a comprovar si algun dels detinguts tenia «alguna relació amb sumaris oberts a Espanya».

Quan se li assenyalà que en aquest cas sí que s'hauria produït interrogatori policial a algun dels allà presos, De Arístegui es cuità a negar-ho. «Jo no sé si això era un interrogatori policial, jo no crec que es pugui qualificar d'interrogatori» i «molt menys d'il·legals o de tortures», digué. El diputat popular assegurà que es produïren «xerrades» amb els detinguts, en les quals sempre va ser present un funcionari diplomàtic de l'Ambaixada espanyola als Estats Units i en les quals se'ls preguntava «per les seves condicions de detenció i de salut».

A més, considerà que els oficials de l'Exèrcit dels Estats Units presents a les esmentades «converses» amb els presos de la presó il·legal de Guantánamo, no en «comprengueren» el contingut, perquè es realitzaren en castellà i sense traductors. Aquests viatges serviren, segons De Arístegui, per identificar Hamed Abderrhaman Ahmed, el «talibán espanyol», i per desemmascarar Lahcen Ikassrien, que deia ser espanyol i, en realitat, era marroquí. També afirmà que Espanya aconseguí treure de la presó un ciutadà espanyol, mentre que països com Dinamarca, França, Bèlgica i Suècia no ho aconseguiren. Davant de la impossibilitat de donar més detalls sobre els viatges, De Arístegui assegurà que «la part policial» d'aquests «es féu sempre amb coneixement» del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, qui, segons apuntà, fou informat que s'anaven a produir els viatges.