El PP reconeix ara que envià policies a Guantánamo i reclama explicacions a ZP

Quan se li assenyalà que en aquest cas sí que s'hauria produït interrogatori policial a algun dels allà presos, De Arístegui es cuità a negar-ho. «Jo no sé si això era un interrogatori policial, jo no crec que es pugui qualificar d'interrogatori» i «molt menys d'il·legals o de tortures», digué. El diputat popular assegurà que es produïren «xerrades» amb els detinguts, en les quals sempre va ser present un funcionari diplomàtic de l'Ambaixada espanyola als Estats Units i en les quals se'ls preguntava «per les seves condicions de detenció i de salut».

A més, considerà que els oficials de l'Exèrcit dels Estats Units presents a les esmentades «converses» amb els presos de la presó il·legal de Guantánamo, no en «comprengueren» el contingut, perquè es realitzaren en castellà i sense traductors. Aquests viatges serviren, segons De Arístegui, per identificar Hamed Abderrhaman Ahmed, el «talibán espanyol», i per desemmascarar Lahcen Ikassrien, que deia ser espanyol i, en realitat, era marroquí. També afirmà que Espanya aconseguí treure de la presó un ciutadà espanyol, mentre que països com Dinamarca, França, Bèlgica i Suècia no ho aconseguiren. Davant de la impossibilitat de donar més detalls sobre els viatges, De Arístegui assegurà que «la part policial» d'aquests «es féu sempre amb coneixement» del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, qui, segons apuntà, fou informat que s'anaven a produir els viatges.