Brussel·les du Espanya davant al Tribunal per l'opa d'E.ON a Endesa

Solbes diu que la CE té competència en els processos de fusió

AgènciesPalma25/01/07 0:00

Com s'esperava, Brussel·les i Madrid es veuran les cares davant del Tribunal de Justícia Europeu de Luxemburg. L'enduriment de la posició de l'Executiu espanyol de no modificar les condicions imposades a l'alemanya E.ON per a la compra de l'elèctrica Endesa ha decidit la Comissió Europea a denunciar Espanya davant del TUE, ja que considera que el decret espanyol vulnera la normativa comunitària. Des de l'Executiu espanyol, el seu màxim representant econòmic, Pedro Solbes, assegurava ahir que el més positiu és que el Tribunal europeu sigui qui delimiti els paràmetres de competències. El Govern espanyol, que ja modificà part de les condicions imposades a E.ON per a la compra d'Endesa, no ha retirat els requisits restants -entre ells, l'obligació de mantenir la marca Endesa o la prohibició de venda d'actius de Balears, Canàries, Ceuta i Melilla-, per la qual cosa la Unió Europea ha decidit dur a terme la seva amenaça i denunciar Espanya davant del Tribunal europeu pel decret de 2006 que facultà la Comissió Nacional de l'Energia a imposar condicions a l'alemanya E.ON per a l'adquisició d'Endesa.

L'Executiu comunitari considera que aquest decret representa una «restricció injustificada» dels principis de lliure circulació de capitals i dret d'establiment i per això vulnera la normativa comunitària. A més a més, Brussel·les considera «insatisfactoris» els arguments presentats pel Govern espanyol en defensa del decret, sobretot si es té en compte la pròpia jurisprudència del Tribunal. La Comissió Europea creu que el procediment d'autorització prèvia que preveu aquesta norma per a determinades operacions d'adquisició «excedeix del necessari per garantir el subministrament mínim de productes i serveis energètics essencials, i pot resultar dissuasiu per a les inversions procedents d'altres Estats membres, fet que va en contra de la llibertat de circulació de capitals i del dret d'establiment».

A més afegeix que la salvaguarda de l'interès públic que al·legà el Govern espanyol es podria haver aconseguit «amb mesures alternatives menys restrictives», ja que la legislació secundària europea «cobreix clarament les preocupacions d'Espanya en aquest sentit». L'Executiu comunitari ja envià al Govern espanyol el maig del 2006 una carta, com a primera fase d'un procediment d'infracció, per demanar-li explicacions sobre el decret. El setembre del mateix any exigí formalment que es retiràs la norma o que s'esmenàs. En no haver obtingut una resposta satisfactòria per part d'Espanya, ara envia el cas al Tribunal de Justícia de Luxemburg.