E.P.Barcelona18/01/07 0:00
TW
0

El vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep Lluís Carod-Rovira, anuncià ahir la intenció d'impulsar en aquesta legislatura «un gran acord nacional per la competència lingüística de Catalunya, en consens amb tots els agents socials» per fomentar el català com a «primera llengua» de Catalunya i impulsar «la formació dels ciutadans perquè que assoleixin una competència suficient en castellà, anglès i una quarta llengua com el francès, a més de les llengües pròpies de les famílies estrangeres». En la seva compareixença al Parlament per exposar els objectius de la seva Conselleria de Vicepresidència, Carod apostà per reforçar l'ús de «les dues llengües oficials de Catalunya com un dret i un deure» de tots els ciutadans, i per elevar a més el nivell de coneixement d'altres idiomes.

Carod es comprometé a una «ambició màxima» per a aquest acord i apostà perquè deixi clar que «el català és la llengua pròpia de Catalunya, que identifica col·lectivament els catalans, i com a tal és un patrimoni insubstituïble a preservar». Alhora, haurà de tenir en compte que «el castellà és un element estructural des dels inicis del segle XX i forma part de la realitat catalana». També assenyalà l'escàs coneixement de llengües estrangeres en l'actual societat catalana, amb un nivell de competència en anglès del 20%, «inferior a la mitjana europea del 46%», per la qual cosa es proposa potenciar «la formació» en anglès com a tercera llengua i en el francès com a quarta». Carod instà també a «definir un marc realista de coneixement i respecte també de les llengües aportades per la nova immigració».

En aquest marc, Carod remarcà el «repte» de la Secretaria de Política Lingüística del seu departament per «promoure l'adquisició de la llengua catalana entre la població estrangera, com a element necessari per integrar-los a l'ascensor social», a més de vetlar per «una competència suficient d'aquesta nova immigració en les dues llengües oficials catalanes». Carod apostà per donar continuïtat a les pràctiques polítiques que vetlen per «la no-discriminació per motius de llengua», especialment a favor del «dret de les persones a ser ateses en català, com a consumidores i usuàries», que es comprometé a garantir principalment en els àmbits de la feina, la Justícia i el consum».