La cel·lula de Ceuta planejava atemptar a un polvorí, una fira i un supermercat

Un dels set islamistes que el jutge Garzón envià a la presó dissabte va ser militar espanyol

El jutge Garzón deixa l'Audiència després de prendre declaració als islamistes.

TW
0

Els onze detinguts dimarts a Ceuta acusats d'integrar un grup terrorista islamista vinculat a Al Qaeda pertanyen a la Salafia Jihadia, que és considerat el braç armat de l'organització d'Ossama bin Laden al nord de l'Àfrica, segons l'acte dictat dissabte pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, que va acordar l'ingrés a la presó de set d'ells. Els acusa de planejar atemptats contra un polvorí, el recinte firal i un supermercat Hipersol de la ciutat, si bé aquestes accions es trobaven «en un grau bastant incipient» de preparació.

Garzón justifica l'empresonament pel risc de fugida «tot i la nacionalitat espanyola i l'arrelament dels detinguts». Hi afegeix que l'acció policíaca ha evitat «un major grau d'estructuració del grup que, si s'hagués permès, hauria elevat exageradament el risc contra la vida de les persones i els béns».

L'acte dictat pel jutge, que divendres prendre declaració a tots els detinguts, especifica els indicis de criminalitat existents contra Abdelkrim Chaib Abdelaziz, Hiassin Mustafà Mohamed; Karin Abdesselam Mohamed, Mohamed Fuad Mohamed Abdesselam (tots dos són líders del grup); Ahmed Abderrayat Laarbi i els germans Mustafà i Iussef Abderrahman Ahmed (ambdós són germans de l'anomenat taliban espanyol, absolt després de ser jutjat a Espanya, on arribà des de Guantánamo). En coincidència amb el criteri del fiscal Pere Rubira, el magistrat els imputa delictes d'integració o col·laboració amb banda armada i de falsedat.

Els altres quatre arrestats (Mohamed Tarik Chaib Abdelaziz, Reeducan Ahmed Abderrahman, Ahmed Mustafà Mohamed, Rachid Mustafà Mohamed) han quedat en llibertat amb l'única obligació de fixar un domicili i de comunicar al jutjat qualsevol canvi. El jutge els considera membres de la cèl·lula salafista, «si bé fins a la data actual la Policia no ha aconseguit aportar prou indicis» contra ells.

En el seu acte, el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 assenyala que Fuad i Abdesselam lideraven cada un dos grups diferents dins la «cèl·lula salafista», i la seva tasca principal era el proselitisme i el reclutament de joves per fer la Jihad amb connexions internacionals al Marroc, usant la delinqüència comuna com a font de finançament.

El grup «passà de la discussió doctrinal a plantejaments més operatius», indica el magistrat, com també al planejament d'accions violentes. Així, es tenen indicis que pel desembre de 2005 els detinguts desplegaren una campanya de pintades radicals i estengueren rumors de possibles atemptats (al recinte firal durant les festes de la ciutat), a fi de «produir intimidació en la població de Ceuta».

El 13 de gener d'enguany, l'ermita de l'interior del cementeri musulmà de Sidi Embarek, l'existència del qual és considerada aberrant pels salafistas, segons detalla el jutge, fou cremada i s'hi trobaren restes de benzina.