PSOE, CiU i PNB donen llum verda a una Llei de memòria històrica «de mínims»

En defensa del projecte la vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, remarcà que «lluny d'escriure's contra ningú, pretén fer justícia», i assegurà que és hereva del principi de concòrdia de la transició. En presència del cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, explicà que, a més del reconeixement i ampliació de drets de les víctimes, la llei pretén «saldar un deute, el de la injustícia» que la societat té amb les qui «sofriren violència i persecució injustes».

Per contra, el portaveu de Justícia del PP, Manuel Atencia, reclamà al Govern que retiri la llei en considerar que és un projecte «extemporani» que «mina la línia de flotació del règim polític democràtic: la Transició i el pacte constitucional». Al seu parer, la llei és «innecessària», perquè els successius governs democràtics han adoptat «nombroses iniciatives a favor de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura». A l'altre extrem, els portaveus d'ERC, Joan Tardà, i IU-ICV, Joan Herrera, demanaren que es rectifiqui el projecte per no «frustrar» les «esperances» de les víctimes. Tardà acusà el Govern d'«haver sucumbit» a les pressions de les «altes esferes» de les Forces Armades i la judicatura en no contemplar l'anul·lació dels anomenats judicis sumaríssims. Tardà considerà «indignant» que la justícia espanyola hagi actuat contra Augusto Pinochet, però aquesta mateixa judicatura hagi apel·lat al principi de seguretat jurídica per no anul·lar els judicis celebrats durant el franquisme amb l'objectiu d'«exterminar» els discrepants.

Per la seva part, el portaveu de IU-ICV, Joan Herrera, criticà l'«equidistància» del projecte de llei del Govern que equipara «víctimes amb botxins» i expressà la seva preocupació perquè l'Executiu pugui optar per «deixar morir» el projecte dilatant la seva tramitació fins al final de la legislatura. CiU i PNB advertiren el Govern que no continuaran donant suport a la llei si no es fa una revisió de condemnes dictades després de la Guerra Civil. El projecte de llei preveu mesures com facilitar la localització de les restes de les persones executades, potenciar l'Arxiu general de la Guerra Civil, i indemnitzar els morts en defensa de la democràcia entre l'1 de gener de 1968 i el 6 d'octubre de 1977.