Condemnats a 20 anys de presó els autors de l'atemptat contra Eduardo Madina

La sentència dicta 3 anys per als encobridors i una indemnització de 3 milions d'euros

Imatge d'arxiu d'Asier Arzallus (esq.) i Iker Olabarrieta, condemnats ahir a 20 anys de presó.

TW
0

L'Audiència Nacional condemnà ahir a 20 anys de presó Iker Olabarrieta i Asier Arzallus per l'atemptat contra el diputat del PSOE Eduardo Madina -que haurà de ser indemnitzat amb tres milions d'euros- i a 3 anys de presó Gaizka Olabarrieta i Gorka Aztiria per encobriment. L'atemptat fou comès el 19 de febrer de 2002 a Sestao (Biscaia) contra el dirigent d'aleshores de les Joventuts Socialistes del País Basc, que perdé la cama esquerra, a causa de la col·locació d'una bomba als baixos del seu automòbil. En la sentència, la secció primera de la Sala del Penal condemna també Arzallus -integrant del «comando K-Olaia» -, i Olabarrieta -membre del «subgrup Urbasa»- a indemnitzar la seva víctima amb un total de 3 milions d'euros.

Aquesta és la major indemnització concedida per l'Audiència Nacional, segons afirmaren ahir fonts d'aquest tribunal, que assenyalaren que fins ara la més alta havia estat l'atorgada per l'assassinat del magistrat José María Lidón, amb un milió d'euros. Per a la Sala, aquesta quantitat, sol·licitada pel Ministeri Fiscal, «és proporcional, atesa l'edat de la víctima quan es va cometre el delicte i la ruptura de la seva projecció esportiva» com a jugador professional de voleibol a primera divisió «inclosa la minva d'ingressos previsibles i les conseqüències fisicopsíquiques del delicte sobre la víctima». En aquest sentit, el tribunal recorda que en el judici Madina «exposà la seva trajectòria esportiva, aturada per l'atemptat, i el drama familiar viscut, que desembocà en la mort de la seva mare escassos mesos després del fet, quan tenia només 49 anys» i destaca que «de manera molt emotiva i gràfica» arribà a dir que arran de l'atemptat «a casa meva es va fer de nit».

Quant als altres dos acusats, que van ajudar Olabarrieta a fugir després de la mort de dos membres de l'«Urbasa», la fiscal va demanar condemnes alternatives de sis anys de presó si es considerava que havien incorregut en un delicte de col·laboració amb organització terrorista o de només un any i mig si el delicte era d'encobriment. Malgrat la petició del fiscla, el tribunal «estima més propera la pena justa i en tot cas proporcional a la gravetat del fet la de 3 anys de presó».