TW
0

El Congrés aprovà ahir definitivament la Llei de dependència, que inaugura una nova prestació social per a tots els ciutadans amb independència del seu nivell econòmic: l'ajuda per a les persones que no es valen per si mateixes i per als familiars que els cuiden. El sistema, que començarà a implantar-se l'any que ve amb els casos més greus, inclou des de teleassistència fins a la remuneració dels familiars que estiguin a cura d'una persona en aquesta circumstància. Tots els partits polítics aplaudiren la norma i només se sentiren veus disconformes des dels àmbits nacionalistes en considerar que envaeix competències.

El sistema, batejat com «el quart pilar» de l'estat del benestar, neix amb una dotació de 13.000 milions d'euros fins a 2015. Per a l'any que ve, quan s'inaugura aquesta prestació, hi ha pressupostats 400 milions. Aquesta nova llei preveu l'ajuda a totes les persones que no poden valer-se per si mateixes a causa d'una malaltia invalidant, un accident o la vellesa. Està previst que l'usuari contribueixi d'alguna manera a sufragar el cost del servei que rep encara que, segons el ministre de Treball i Afers Socials, Jesús Caldera, la contribució serà «petita».

Està previst que la norma comenci la seva implantació paulatina a partir de l'any 2007, atenent els casos més greus, els denominats «grans dependents», un col·lectiu que s'estima ascendeix a 200.000 persones i les prestacions del qual seran finançades amb l'aportació inicial del Govern. En anys successius s'aniran cobrint altres col·lectius en funció del nivell de discapacitat, després d'una avaluació, i que seran finançats conjuntament amb les comunitats autònomes. Precisament l'àmbit competencial fou gairebé l'únic aspecte objecte de crítica. Segons criticaren els portaveus del PNB i IU, la norma és «manifestament inconstitucional» i «buida de contingut les competències exclusives en assumptes socials». L'altre punt de debat fou la paternitat de la llei, que tots els partits volien atribuir-se. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, qualificà la llei de «fita històrica» que suposa un nou pilar en el qual sostenir la cohesió espanyola, igual com la sanitat pública, l'ensenyament obligatori o el sistema de pensions. Per la seva part, el president del PP, Mariano Rajoy, destacà també el gran pas que suposa aquesta llei.