Artur Mas guanya els comicis, però... qui serà el president de Catalunya?

La jornada electoral va ser d'aquelles que no sembla un dia d'eleccions. A Barcelona es respirava gran tranquil·litat. Vaig fer la prova d'anar a Nou Barris i demanar a diferents persones on era el seu col·legi electoral. No ho sabien. Hores més tard comprovaríem que la participació havia estat la més baixa de totes les eleccions celebrades a Catalunya. Val a dir que els ciutadans han estat convocats a les urnes mitja dotzena de vegades durant els darrers quatre anys.

Devers les 20.00 les seus de CiU (Hotel Majestic) i ERC (Hotel Barceló-Sants) eren ben diferents. L'exterior del Majestic semblava el Dorothy Chandler Pavilion el dia de la cerimònia de l'entrega dels Oscar. Només faltava l'estora vermella, però hi havia grans focus, caps calents, càmeres fixes, etc. Per la seva banda, a l'exterior del Barceló-Sants hi havia el renou dels cotxes i prou. Una vegada dedins els convergents anaven a tota i l'organització era perfecta. Els republicans eren més modests. A una i altra banda, en veure avançar l'escrutini per televisió se sentien aplaudiments o xiulos. Mallorquins també en veren a les dues bandes, Biel Huguet, de l'Entesa per Mallorca, va anar entre la seu d'ERC i la de CiU; a la seu de CiU trobàrem una àmplia representació d'UM, i alguns membres del PP balear. Segur que tothom prenia nota perquè d'aquí a uns mesos la contesa serà a les nostres illes.

Escons
La situació no era fàcil a les 21.00, CiU se situava amb un escó menys, ERC tres menys i el PSC repetia.

L'efecte Zapatero semblava que havia funcionat i això volia dir que es caminava ben aviat cap a la regionalització de la política catalana.

Ai, ai, ai que a les 21.41 CiU guanyava en vots i en escons, el PSC davallava quatre escons respecte del 2006, i ERC davallava dos diputats. L'efecte Montilla (quin candidat més poc candidat!) es començava a notar i Mas estava a punt de fer-se un entrepà de Nocilla.

Els guanyadors de la nit també eren la gent d'Iniciativa, pujaven dos punts. Saura ha fet una modesta però bona campanya i ha intentat fugir de la baralla electoral i l'enfrontament més dur. La novetat va ser el resultat de Ciutadans.

Durant la campanya em recordava el típic partit antisistema, però els partits antisistema no acostumen a entrar dins el Parlament. El temps ho dirà, però el bufó Boadella no deixa molt d'espai per a l'esperança.

En definitiva, CiU ahir vespre va guanyar les eleccions i va ser el partit amb més escons i més vots, cosa que no havia passat a les darreres eleccions. En aquell moment el PSC es va cansar de repetir que ells havien guanyat en vots, malgrat que no ho fessin en diputats. Què diran ara? Ai! amb la bona feina que estava fent en Pepe com a ministre... Bé, sempre es podria dedicar a la reposició de la sèrie televisiva «Sí, Ministre». Potser ahir a la nit ZP telefonà a Montilla i li digué: «Pepe vente pa Madrid que ya ha acabao el paripé catalán».

I a partir de tot això, qui serà el president de Catalunya? S'admeten messions, però em fa la sensació que als ciutadans els agradaria que en acabar unes eleccions se sabés, immediatament, qui havia de presidir el país. To be continued...