Trob que les jornades de reflexió haurien de ser festives. Un s'aixeca el matí, es dutxa, berena, parteix cap a la feina, torna cansada a la nit, i quan reflexiona? No, no, el que hauria de passar és que la jornada abans dels comicis es decretàs el toc de queda, tothom quedàs a casa i pensassin el seu vot. Canviarien els resultats? Probablement no, però es guanyaria un dia festiu.
De fet, això de la jornada de reflexió no existeix arreu. Als Estats Units, per exemple, no hi ha jornada de reflexió. Les males llengües diuen que, tanmateix, els americans no sabrien què fer si disposassin de tota una jornada per pensar. Jo, durant anys, m'he rebel·lat contra aquells que deien que els americans eren curts, però en vista del dia a dia m'ho estic repensant. L'altre dia un conductor cregué veure en Bin Laden i intentà atropellar-lo. La seva bona voluntat li costà tres mesos de presó i una multa. Bush cregué veure armes de destrucció massiva, matà milers de persones, i ni presó, ni multa.
Bé, érem a les eleccions catalanes. Ha esta molt interessant assistir a aquest final de campanya i intentar contar, sota una òptica mallorquina, el que passava. Ja veuen que, com els d'ERC, nosaltres també som com som i al darrer míting vàrem tenir greus problemes. A hores d'ara encara no hem rebut cap disculpa del PSOE; deuen reflexionar. En qualsevol cas, i llevat de l'incident amb aquells que han fet esforços dia rere dia per demostrar que no poden presidir la Generalitat de Catalunya, es poden fer algunes constatacions. Primera constatació reflexiva: no cal sentir gens d'enveja de la manera de fer política de campanya dels catalans. Llevat de CiU, que ha efectuat un desplegament espectacular i espectacularment costós, tota la resta són tan bons o tan «cutres» com a Mallorca. Segona constatació: esavoir faire català ha fet fallida. Aquí es reparteixen estopa com a tot arreu, els cops baixos estan a l'ordre del dia i els insults personals sovintegen. Tercera constatació: els nacionalistes també es peguen entre ells. Mas-Carod, ERC-CiU s'odien a mort, mentre els partits espanyols es diverteixen. Quarta constatació: UM i el PSM volen ser amics exclusius de Convergència. Jo i algun membre destacat de CiU aposta per fer temporalment un trio com a prova. Morbós, no? Cinquena constatació: Catalunya està ben fotuda: han de triar entre Pepe o Artur; Esquerra farà President a Pepe? Serà Catalunya, si governa el PSC, una subdelegació de Madrid? Ha de donar un partit independentista (ERC) el Govern de la Generalitat al PSOE? Clar que amb el «som com som» i el som humans i ens equivocam» ja ho tenen tot arreglat! Sisena constatació: Iniciativa, Esquerra i Convergència tenen plantejaments molt semblants respecte de Balears (basta llegir les entrevistes a cada un dels candidats que hem publicat aquests dies a Diari de Balears); el PP té la mateixa posició que el PP balear; el PSOE-PSC no sap-no contesta, passen de les Illes i no saben quines posicions tenen els del PSIB.
Darrera constatació: els més brillants, Mas i Carod; el rigorós gris, Saura; el silenciós, amagat i acomplexat, Montilla (el líder real és ZP).
Avui és el gran dia, demà els ho contarem.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.