Carod Rovira: «L'Estat espanyol ens perjudica per igual a Balears, el País Valencià i el Principat»

TW
0


Josep Lluís Carod Rovira va néixer a Cambrils de Mar el 1952. Llicenciat en Filologia Catalana ha dut a terme una destacada tasca cívica i literària (una desena de llibres l'avalen). Fou empresonat en la caiguda dels 113 membres de l'Assemblea de Catalunya (1973). El 1987 entra a ERC i el 1996 n'és elegit secretari general. Ha obtingut els millors resultats d'ERC des de la recuperació de la democràcia. Va ser conseller en cap de la Generalitat. Ara és president d'ERC i cap de llista a les eleccions.

-Quines són les línies bàsiques del seu programa electoral?
-Som els únics que defensem la independència pel nostre país. Les condicions essencials per a qualsevol pacte de govern, són, entre d'altres, les següents: subvenció del 30% del lloguer de 25.000 pisos per a joves; gratuïtat del material i llibres de text; reducció a la meitat del temps d'ara de les llistes d'espera; la garantia que tothom pugui exercir el dret a utilitzar el català; el Pla de ciutadania i immigració...

-Quina relació pensau que ha de tenir Catalunya amb l'Estat?
-Mentre a Catalunya no hi hagi una majoria social a favor de la independència, la relació amb l'Estat hauria de ser com a mínim proporcional a la que té amb d'altres territoris. Ningú pensa Espanya com un Estat plurinacional. Espanya és Madrid. Qualsevol inversió, per exemple, que es faci a Madrid es fa en benefici del conjunt d'Espanya. Pensar que Madrid afluixarà en aquesta dinàmica és una utopia. És més utòpic el federalisme a Espanya que la independència de Catalunya.

-I amb les Balears?
-Balears, País Valencià i Principat som tres països d'una nació compartida: els Països Catalans. L'Estat espanyol ens perjudica per igual, amb una espoliació fiscal exagerada i un dèficit perpetuat en la manca d'inversions. Hem d'aconseguir pensar-nos com un mercat comú en el marc de la UE amb interessos i objectius que sobrepassen els 12 milions de persones. Més enllà de l'idioma, som un espai econòmic que voldríem que tingués vocació nacional.

-Quina actitud tindreu davant la proposta de modificació de l'Estatut d'Autonomia de les Balears que en aquest moment és al Congrés dels Diputats?
-Procurarem esmenar a l'alça el text i que el PSOE no s'estimi més pactar un text davaluat amb el PP. Les Illes pateixen els mateixos problemes que plantejava Catalunya en el seu Estatut i que caldrà fer prevaler: regulació dels contingents de la immigració, respecte per la llengua, un bon sistema de finançament que atenuï el dèficit fiscal, etc... Estarem amatents al procés.

-Quines són les relacions culturals que creis que han d'existir entre Catalunya i Balears?
-No hem sabut aprofitar una àrea geogràfica immensa que comprèn un mercat potencial de 12 milions de persones. És indubtable que tenim escriptors valuosíssims en llengua catalana, però és impossible que comptem amb un premi Nobel si no el potenciem de manera unànime. Proposem modificar els estatuts de l'Institut Ramon Llull perquè veritablement esdevingui el motor d'una política cultural conjunta.