Rajoy no accepta la legalització de Batasuna si ETA no deixa les armes

Patxi López veu proper l'acord per al final de «40 anys de violència»

TW
0

El president del Partit Popular, Mariano Rajoy, advertí ahir Rodríguez Zapatero que no acceptarà que Batasuna «torni a les institucions» mentre ETA no acabi amb la seva «activitat criminal».

Rajoy, que participà en un míting a l'Hospitalet de Llobregat en la jornada prèvia a l'inici de la campanya electoral catalana, es referí així al procés de pau. A més, afegí que el president del Govern no pot prometre a ETA el que no li «pot donar», ja que a Espanya hi «ha una una justícia independent» i que «per sobre d'aquesta llei no hi ha res, ni tan sols el president del Govern».

Acord històric
A banda de Rajoy, al procés de pau, també s'hi referí el secretari general del PSE-EE, Patxi López, qui afirmà ahir que «avança a un ritme lent» però que s'està «a punt d'aconseguir un acord històric per aconseguir que desapareguin 40 anys de violència».

En una entrevista al diari El Correo, López assegurà que no li preocupen els terminis per posar en marxa la taula de partits i que el seu objectiu és que hi hagi un escenari per al diàleg «incloent tots els que representam la societat basca».

López també volgué fer referència a l'esquerra abertzale i digué que aquesta haurà d'acceptar la idea que per participar en política «un ha de ser al marc legal i acceptar els paràmetres de la democràcia». Per al responsable dels socialistes bascos, al món de Batasuna «acabaran guanyant els que volen una solució política i democràtica».

Dret a decidir
A aquestes declaracions respongué el portaveu d'Ezker Batua Berdeak, Mikel Arana, advertint al PSE-EE que la «clau de la normalització política» passa per atorgar el reconeixement del dret a decidir a la societat basca.

Arana instà López a reconèixer el dret de decidir de la societat basca, ja que considerà que és «la clau de la normalització política». A més, advertí el PSE-EE que haurà de promoure la seva incorporació a l'ordenació juridicopolítica» i que el seu exercici s'haurà de fer amb una consulta popular si realment «té voluntat de resoldre el conflicte i de garantir la convivència plural». Arana defensà que l'èxit de la taula de partits «exigeix que ningú no posi condicions prèvies».