El Congrés autoritza la missió al Líban amb suport unànime i crítiques del PP

Alonso anuncia que avui un contingent format per 566 militars partirà cap a Beirut

TW
0

El Congrés autoritzà ahir enviar 1.100 militars al Líban en una operació de Nacions Unides, amb el suport unànime de tots els grups parlamentaris, inclòs el PP, que acusà rl Govern de no dir la veritat sobre «una missió de guerra».

Durant la sessió plenària extraordinària, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, encetà un debat amb el líder del PP, Mariano Rajoy, al qui acusà de tractar de «justificar els seus gravíssims errors del passat» amb els seus atacs a l'Executiu per l'enviament de tropes al Líban. La decisió fou refrendada, després de quasi cinc hores de debat, per 306 vots a favor i dues abstencions -d'Eduardo Madina (PSOE) i Celinda Sánchez (PP).

Defensa ultima els preparatius perquè avui surtin cap al Líban, en quatre bucs des de la base naval de Rota, els primers soldats -490 infants de marina i 76 soldats de l'Exèrcit de Terra. El cap de l'Executiu prengué la paraula, de manera inesperada, per «donar satisfacció» a Rajoy, qui l'havia acusat des de la tribuna d'«amagar-se» darrere del ministre de Defensa, José Antonio Alonso, qui prèviament havia sol·licitat l'autorització parlamentària de la missió, com estableix la Llei Orgànica de la Defensa.

Davant el ple del Congrés, Zapatero assenyalà que Rajoy havia pretès «restituir els desastres de les seves decisions ètiques i polítiques» adoptades amb la guerra d'Iraq però remarcà que s'equivocava en ignorar «que la ciutadania espanyola té una alta intel·ligència i molta memòria».

Subrallà que ell no ha tingut inconvenient en debatre amb Rajoy, mentre que el líder del PP és «l'únic que s'ha amagat davant un debat transcendent de veritat, com ocorregué en la campanya electoral». Així responia Zapatero a Rajoy, que prèviament havia anunciat que el seu grup parlamentari donava suport a l'enviament de tropes «de manera crítica i vigilant», i exigit al cap del Govern espanyol que deixàs de «jugar amb les paraules» i reconegués que envia efectius a «una misssió de guerra» i no a una humanitària.

Rajoy defensà la seva «coherència» i la «defensa dels principis» en voler abans «la pau a l'Iraq» i voler-la ara al Líban. Així mateix demanà a Zapatero que «acabi amb la demagògia, sigui seriós i acabi amb les històries de guerra i pau». Prèviament, Alonso afirmà que aquesta és una «operació de pau, difícil, complicada i de riscs evidents», per la «precarietat» de la situació a la zona.

Revelà que el cost de la missió apujarà a 20 milions d'euros al mes durant els primers sis mesos, una xifra que es reduirà a sis milions mesuals a partir del sisè mes, segons calcularen fonts del seu departament. En aquest sentit reiterà que la participació espanyol «té riscs però és necessària, està justificada, serà constructiva i, a més, és una obligació ètica». El titular espanyol de Defensa afegí que compleix amb la legalitat internacional, emparada en la resolució 1710 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i ha estat sol·licitada pels govern d'Israel i el Líban.

(Més informació a la secció Món)