El Suprem absol per manca de proves el ceutí que passà dos anys a Guantánamo

La sentència del TS, que anul·la la de l'Audiència, indica que «va existir una vulneració del dret a la presumpció d'innocència del recurrent». Pel TS, «la sentència condemnatòria no supera, ni de molt, el cànon de certesa més enllà de tot dubte raonable que és exigible en tota condemna com amb reiteració té declarat el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), el nostre Tribunal Constitucional i aquesta mateixa Sala». El Suprem ordena la posada en llibertat immediata de Hmido, fet que es produí el 20 de juliol, dia en el qual sortí de la presó d'Algesires en la qual estava reclòs, segons informaren fonts d'Institucions Penitenciàries.

La sentència del TS recorda que els fets es refereixen que Hmido «efectuà un viatge des de Ceuta fins a Afganistan el juliol de 2001 a fi de rebre entrenament per realitzar la Jihad, i des de Teheran va viatjar en taxi fins a aquell país, i fou ajudat per membres talibans». «Una vegada a Kandahar, fou adoctrinat sobre la Jihad (..) i entrenat físicament rebent ensenyament teòric i pràctic del maneig d'armes i -afegeix la sentència- després dels esdeveniments de l'11 de setembre de 2001, i davant de la imminència de la intervenció de l'Exèrcit dels Estats Units a Afganistan, fugí a Pakistan».

A Pakistan fou capturat per militars pakistanesos i estigué detingut dos mesos en diferents llocs fins que va ser lliurat a forces militars americanes, que el van traslladar a la base de Guantánamo, on va romandre reclòs fins al 13 de febrer de 2002; el 13 de febrer de 2004 va ser lliurat a Espanya.

Respecte a l'esmentada estada, el TS assenyala que «la detenció de centenars de persones, entre elles el recurrent, sense càrrecs, sense garanties i per tant sense control i sense límits a la base de Guantánamo, custodiats per l'Exèrcit dels Estats Units, constitueix una situació d'impossible explicació i menys justificació des de la realitat jurídica i política en la qual es troba ubicada».