Maragall s'acomiada del Parlament i confirma els comicis l'1 de novembre

En el seu discurs d'acomiadament davant del Parlament, Maragall ha aclarit definitivament les incògnites sobre una data electoral -un dimecres festiu- que ha generat el rebuig de CiU i PPC, i que dimecres causà diferències amb el PSC per desconèixer la decisió del president català, al qual, això no obstant, ahir José Montilla donà el seu ple suport al marge de quina fos la data escollida.

El president català declarà en la seva darrera intervenció solemne davant de la cambra que «en les pròximes setmanes» firmarà el decret de convocatòria de les eleccions, la data del qual ja tingué ocasió de comunicar al rei al matí en coincidir en un acte en l'Acadèmia general Bàsica de Sotsoficials de Talarn (Lleida). En els seus quinze minuts d'intervenció, Maragall féu balanç de la legislatura, i tractà de respondre's a si mateix a la pregunta: «És més fort l'autogovern de Catalunya avui que fa tres anys?». El president català s'ha mostrat convençut que, en aquests «mil dies» -935 exactament, segons Maragall- de govern d'esquerres, Catalunya «ha canviat» i el seu autogovern ha assolit la «majoria d'edat».

«Ara allò que facem i siguem dependrà de nosaltres», remarcà Maragall, qui creu que Catalunya s'ha convertit amb el nou Estatut a la «comunitat política d'Europa que té un major reconeixement, més competències i recursos per abordar el seu desenvolupament, més fins i tot que alguns petits estats».

Maragall creu, per tant, que avui «som més forts» com a país i com a govern de la Generalitat, especialment per dos fets de particular «importància»: l'aprovació del nou Estatut i la consumació de l'alternança després de 23 anys de CiU al govern.

Respecte al nou Estatut, Maragall assegurà que ha absorbit «moltes energies» i ha subratllat que «més aviat que tard apreciarem l'avenç substancial que ha significat». «Les institucions de Catalunya s'han enfortit. Catalunya ha afrontat la seva definició, i s'ha acabat el temps de no implicació en la política espanyola i de pensar que Catalunya no tenia gran cosa a fer», afegí Maragall.