TW
0

El portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, assegurà ahir que no li consta que existeixin compromisos entre el Govern i ETA, encara que sí que acusà l'Executiu espanyol d'incomplir «la lògica política». El líder abertzale negà així la informació que publicà el diari Gara. Otegi també digué que Batasuna no plantejarà una nova marca electoral després de l'estiu, com apunten alguns mitjans, al que el secretari d'Organització del PSE, Rodolfo Ares, va respondre que no mereixerà la pena tornar a parlar amb Batasuna si no torna a ser un partit legal.

El líder abertzale assegurà, en declaracions Herri Irratia, que l'esquerra abertzale no està en igualtat de condicions amb els altres i no està sent respectada. Otegi negà també que Batasuna vagi a presentar una nova marca electoral després de l'estiu, ja que la legalització no és «prioritat política» de la formació. I si aquesta tornada a la legalitat no es produeix, el PSE no es reunirà de nou amb Batasuna. Així ho va dir Patxi López després de la reunió dels socialistes bascos amb Otegi i ho ratificà ahir Rodolfo Ares. «O és legal o, si no, no val la pena continuar parlant amb una organització que no tingui la voluntat de convertir-se en una força legal», sentencià el dirigent socialista en declaracions a Ràdiol Euskadi.

Otegi afirmà que no li consta que hi hagués compromisos entre el Govern i ETA abans que l'organització armada declaràs el març la treva permanent. El que sí li consta, afegí, és que l'Executiu «està incomplint, no un compromís adquirit amb ETA o Batasuna, sinó la lògica política». «L'important és corroborar que quatre mesos després de l'existència d'un alto el foc permanent es continuen desenvolupant activitats judicials i policials que no tenen cap sentit», explicà.

Dins d'aquestes actuacions, llançà dures crítiques per les darreres detencions al jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, «al que alguns ja estaven fent bo respecte al jutge precedent», en al·lusió a Fernando Grande-Marlaska. Otegi arribà a dir que l'Audiència Nacional «no deixa de ser un tribunal d'excepció» i va incloure la decisió del Suprem de ratificar la seva condemna per injuriar el rei dins de l'«estratègia d'intent de persecució». «Estam demanant respecte, no volem impunitat en termes juridicopolítics», sentencià.