AgènciesPalma31/05/06 0:00
TW
0

El líder de l'oposició, Mariano Rajoy, culpà ahir el cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, d'«haver desconcertat» els ciutadans en governar «en ombres» i «amagar les seves intencions, fer caure valors convinguts, menysprear creences, alterar les regles de joc i trencar els consensos». A més, criticà que hagi frenat la «reconciliació» que els espanyols posaren en marxa el 1978, bé per afecció o per nostàlgia de la II República.

En el seu discurs avisà que seria «estúpid» fer un concurs per veure de quin bàndol procedia la família de cada un dels diputats de l'hemicicle i proclamà que els espanyols no li donaren els seus vots per «sembrar discòrdia». El discurs però no acabà i Rajoy afegí: «Ho repetesc: Espanya és una nació de ciutadans, és a dir, de voluntats individuals. Només voten els ciutadans. Només participen i defineixen el projecte comú de convivència els ciutadans. Ni les terres, ni les comunitats, ni les llengües, ni les històries particulars: els ciutadans i punt». Segons Rajoy, l'estratègia de Zapatero consisteix a continuar amb la seva tasca d'«infatigable anunciador de promeses» i «plans» que acaben en «no res», al·ludint així a les iniciatives anunciades pel cap de l'Executiu el matí.

«No sé si és la seva nostàlgia de la II República o una simple afecció de qui, després de la fallida del paradís socialista del futur es refugia en el passat. No ho sé. El cas és que s'ha entossudit a ressuscitar tensions que no existien abans de la seva arribada al Govern. Són mèrit seu», emfasitzà.

Dit això, reclamà a ZP que «jugui net» perquè els ciutadans que viuen amb «incertesa» sobre el seu futur sàpiguen a què atendre's. «Mentre els espanyols no decideixin canviar les coses, i encara no han decidit canviar-les, el que compta és que Espanya no és una nació de nacions, ni de realitats nacionals, ni de cultures ni de territoris. Espanya és una nació de ciutadans», sentencià.

Pel que fa a la política exterior, Rajoy reprotxà al president socialista que hagi propiciat que Espanya hagi desaparegut «del mapa» després d'haver convertit en «pobres» les relacions amb aliats tradicionals com Estats Units o països europeus. «A uns, els irritam amb les nostres frivolitats revolucionàries i indigenistes a Hispanoamèrica; a altres, per les nostres arbritrarietats contra l'OPA de E.ON i els processos de regularització massives d'immigrants».