El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, posà ahir, després de dos anys i mig, el punt final al Govern tripartit que va sorgir el desembre de 2003 amb el Pacte de Tinell. Maragall justificà aquesta decisió en la intenció ferma d'ERC de demanar el «no» a l'Estatut, cosa que, explicà, suposa la ruptura «d'un compromís explícit» i una posició «incompatible» amb l'aposta del Govern «pel millor Estatut de la història de Catalunya».
Per Maragall, si «el primer Pacte de Tinell no ha estat viable» és perquè «ERC ha trencat el compromís explícit que en cap cas adoptaria una posició de votar no a l'Estatut», una posició «legítima» però «incompatible» per la resta del Govern. El president explicà que ha estat «una decisió difícil» però que ha pres «convençut» que «així servesc millor als interessos del nostre país». En tot cas, va voler subratllar el seu «agraïment més profund» als consellers destituïts pel seu treball i «el seu gran sentit del deure i provada eficàcia» i «molt especialment», al conseller primer, Josep Bargalló.
Després d'anunciar oficialment la data del referèndum -el 18 de juny- confirmà la destitució dels sis consellers republicans i la convocatòria d'eleccions anticipades després de la consulta ciutadana.
Des d'ERC, el seu líder, Josep Lluís Carod-Rovira, avisà que aquesta decisió només contribuirà a fomentar el «no» al projecte i a que en el referèndum els ciutadans confonguin Estatut amb tripartit. Dilluns, al Parlament, Maragall ja anuncià que si «la cohabitació de posicions oposades sobre l'Estatut perjudicaven» l'aprovació del projecte prendria «les decisions que fossin necessàries». Ahir, després de diversos dies de rumorologia i hipòtesi i una jornada en què es reuní amb els líders del tripartit per «verificar si les posicions es mantenien», el president de la Generalitat va prendre «la determinació de destituir els sis consellers d'ERC».
Encara que la compareixença en roda de premsa de Maragall a darrera hora del capvespre fou el més esperat del dia, hores abans Esquerra ja havia fixat la seva posició a partir d'ara. Com a primera mesura, Josep Lluís Carod-Rovira, anuncià que «per seriositat», al costat dels consellers cessats, sortiran tots els secretaris generals republicans i altres alts càrrecs que ara treballen en la Generalitat (uns 209 en total). El president republicà acusà Maragall d'acabar «amb el primer Govern catalanista i d'esquerres des del 39», a més d'actuar per «submissió» al pacte «psoeconvergent», fet pel qual, implícitament, va descartar reeditar el tripartit si Maragall repeteix com candidat. Així, va contraposar aquesta decisió de Maragall a la decisió que ERC va prendre en el seu dia d'investir-lo president de la Generalitat, igual que a José Luis Rodríguez Zapatero en president del Govern espanyol i lamentà que «ara es castiga la coherència d'ERC» en defensa de l'Estatut del Parlament. Per això, Esquerra se sent a partir d'ara amb «total llibertat de maniobra al Parlament català i en l'espanyol», perquè «si no ets al Govern significa que ets a l'oposició». Tanmateix, anuncià que el seu grup continuarà donant suport a aquelles iniciatives que siguin coherents amb el pacte tripartit.
Per altra banda, Maragall durant la seva roda de premsa no féu referència explícita a com mantindrà la Generalitat en marxa fins a la convocatòria de les eleccions, que de moment no tenen data, la resposta ja la va avançar el líder de CiU. Artur Mas garantí «la mínima estabilitat necessària» del Govern català «fins al 18 de juny segur» i, després del referèndum, i fins al dia de les eleccions també ja que no deixarem ningú a la intempèrie. L'única condició que posaran a la Generalitat és que s'ocupi «del que ha de fer, ocupar-se de la gestió del dia a dia».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.