Les Corts Generals donaren ahir llum verda definitiva al projecte de reforma de l'Estatut de Catalunya amb la seva aprovació pel Ple del Senat, cosa que permetrà ara a la Generalitat que el sotmeti a referèndum el pròxim 18 de juny.
El Ple de la Cambra Alta aprovà el text tal com havia quedat en el Congrés gràcies a l'abstenció dels quatre senadors d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) que, malgrat la seva oposició declarada al projecte, optaren per no votar en contra per evitar la coincidència amb el PP i un possible retard a la consulta popular.
Al final els 128 vots de PSOE, CiU, PSC i ICV (que formen al costat d'ERC el grup de l'Entesa Catalana de Progrés), PNB, CC, IU i BNG s'imposaren als 125 del PP, únic grup que va votar en contra. A més dels quatre senadors d'ERC també es varen abstenir el d'EA i el del PAR.
L'ajustat resultat de la votació va obligar els partits a extremar les precaucions perquè tots i cada un dels 259 senadors fossin als seus escons a l'hora de votar, com finalment va ocórrer.
El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que va seguir bona part de la sessió des del seu escó, demanà la paraula per tancar el debat amb una intervenció en la qual va assegurar que l'Estatut suposa «un èxit col·lectiu per a la societat catalana i per a tot Espanya». «Aquest Estatut no separa, sinó que prepara Catalunya per a un millor futur per als seus ciutadans; no és un Estatut rebaixat, sinó acordat, purament democràtic i consensuat».
Ja aprovat el projecte, el president català, Pasqual Maragall, assegurà que el text obre la porta a la «renovació del mapa autonòmic espanyol» i va recordar que el llavors president, el republicà Francesc Macià «va ser aclamat» el 1932 pel poble català malgrat tornar de Madrid amb un Estatut retallat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.