Alec Reid augura un acord de pau pel terrorisme d'ETA per a principi de 2008

Ho va dir al Fòrum de la Nova Societat, durant una intervenció en la qual va deixar molts missatges. Al PP li demanà que s'afegeixi a un procés en el qual també hauria de ser-hi Batasuna si vol ser «democràtic». Va tenir paraules d'elogi per al secretari general del sindicat LAB, Rafael Díez Usabiaga, que definí com el «líder real de l'esquerra» i que situà «al mateix nivell de Gerry Adams».

Reid afirmà que el futur del procés de pau passa ara per la constitució d'una mesa de partits. Ara, digué, és el moment de contactes discrets per pactar els detalls tècnics d'aquest fòrum entorn del mes de juny. La primera reunió de la mesa podria produir-se el setembre i els seus treballs podrien prolongar-se durant 12 o 18 mesos. Segons aquest calendari, en els primers mesos de 2008, abans fins i tot de les pròximes eleccions generals, podria haver-hi un acord de pau.

En la mesa de negociació, Reid està convençut que ha d'estar-hi asseguda Batasuna. «Si no, no seria democràtica», afirmà.

I si el PP no vol ser en aquest fòrum, va advertir que els seus interessos no estaran representats, però va tractar d'apropar-se als populars en afirmar que podrien ser «els millors pacificadors». «Esper que vénguin, crec que vindran i que ajudaran molt», digué, encara que ara mateix veu el principal partit de l'oposició «molt dividit» en aquesta matèria. Reid assegurà que ha intentat parlar amb el PP en dues ocasions, la darrera fa dos mesos a través d'un home que qualificà com «un sant» i fins i tot que va escriure «una carta molt llarga» de la qual encara no ha rebut resposta. Qui no hauria d'asseure's a la mesa, segons Reid, són les víctimes del terrorisme, llevat que constituïssin un partit polític. Aquesta afirmació no és un menyspreu a les víctimes, tot el contrari, ja que assegurà que aquest col·lectiu ha de ser «la inspiració» de tota tasca mediadora, tant en el seu cas a Irlanda del Nord com en el futur al País Basc. ETA tampoc no hauria de ser en aquella mesa, ja que, afirmà, fa quatre anys l'organització li va admetre que no eren portaveus del poble basc i que el paper correspon als partits.