Otegi manté que l'acte de 2003 fou polític i nega que fos un homenatge a Argala

Amb prou feines tres dies després d'abandonar la presó madrilenya de Soto del Real, Otegi va tornar a l'Audiència Nacional per ser jutjat en una de les quatre causes que encara té pendents. El líder abertzale es troba ara mateix en situació de llibertat sota fiança de 650.000 euros i s'enfronta a una petició de 15 mesos de presó i set anys d'inhabilitació absoluta. En cas de ser condemnat, Otegi seria empresonat per tercera vegada, ja que té pendent una pena d'un any de presó.

El fiscal entén que Otegi, «a més d'exposar el camí que ha de seguir l'esquerra abertzale», va llançar múltiples agraïments a membres d'ETA que han donat «la vida» per Euskal Herria». En tot cas, no va poder aconseguir cap resposta del líder abertzale. «No contestaré a les preguntes del Ministeri Fiscal», digué un Otegi que en canvi sí que va aprofitar les preguntes del seu advocat, l'exparlamentària de Batasuna Jone Goirizelaia, per defensar-se.

Així, Otegi assegurà que l'homenatge a Argala va ser «un acte en record a una persona assassinada pels aparells de l'Estat espanyol» (Argala fou membre del comando que assassinà Carrero Blanco). Amb l'esmentat acte, «s'aprofità l'oportunitat» perquè l'esquerra abertzale tingués veu abans de les eleccions generals de 2004 i pogués presentar «una proposta política».

Otegi assegurà que el nexe d'unió entre Argala i la proposta política de Batasuna és l'acord de «Txiberta», en el qual va participar l'etarra homenatjat, entre dirigents de l'organització armada i del PNB el 1977. Aquell pacte era un oferiment dels nacionalistes per superar el conflicte basc.