ETA decretà ahir un «alto el foc permanent» que entrarà en vigor demà dia 24. L'organització assegura que ha pres aquesta decisió per «impulsar un procés democràtic a Euskal Herria per construir un nou marc» i insta els governs d'Espanya i de França a acceptar el resultat d'aquest procés i la decisió del poble basc, com també a «respondre de manera positiva a aquesta nova situació» i que abandonin «la repressió».
Els tres apareixien vestits de negre amb la cara coberta amb una tela blanca. Darrere d'ells, la ikurrinya, la bandera navarresa i la de l'arrano beltza (àguila negra), al costat de l'anagrama d'ETA de la serp que embolica la destral.
És la quarta treva total que decreta ETA al llarg de la seva història. Fins al dia d'ahir, l'organització armada tenia vigent un alto el foc a Catalunya i també contra els càrrecs electes.
Un dia després que el Congrés dels Diputats fes llum verda a l'Estatut català i dos dies abans que el portaveu de la il·legalitzada Batasuna, Arnaldo Otegi, comparegui a l'Audiència Nacional i probablement sigui empresonat, ETA ha irromput en l'agenda política amb una treva. Una notícia sobre la qual han corregut rumors en els darrers mesos i que havia insinuat poques hores abans Pernando Barrena, portaveu de la formació abertzale, en assegurar a Ràdio Euskadi que el procés de pau començarà «molt més aviat que tard».
El comunicat que l'organització separatista ha enviat als diaris Gara i Berria i a ETB comença anunciant aquest alto el foc «permanent», que entra en vigor aquest divendres.
«L'objectiu d'aquesta decisió és impulsar un procés democràtic a Euskal Herria per construir un nou marc en el qual siguin reconeguts els drets que com a poble ens corresponen i assegurant de cara al futur la possibilitat de desenvolupament de totes les opcions polítiques», s'afirma.
ETA assegura que els ciutadans bascs han de tenir la «decisió sobre el seu futur» al final del procés i que els estats espanyol i francès han de reconèixer els resultats del procés «sense cap tipus de limitacions». ETA demana «a tots els agents» que siguin responsables i en particular a les autoritats dels dos països implicats, que «responguin de manera positiva a aquesta nova situació, deixant a un costat la repressió».
També fa una crida «als ciutadans bascos perquè s'impliquin en aquest procés i lluitin pels drets que com a poble ens corresponen».
«La superació del conflicte, aquí i ara, és possible. Aquest és el desig i la voluntat d'ETA», finalitza el comunicat. A més del text escrit, l'organització remeté un vídeo en el qual una dona flanquejada per dos etarres més va llegir el comunicat.
La dona que llegí el breu comunicat va finalitzar amb les habituals crides d'ETA a la llibertat d'Euskal Herria, que no figuren en el text original.
Aquest alto el foc total i «permanent» s'afegeix als dos parcials que l'organització armada tenia actius en aquests moments.
El febrer de 2004, l'organització armada anuncià una treva limitada només a Catalunya, just un mes després que el president d'Esquerra Republicana, Josep Lluís Carod-Rovira, es reunís amb la cúpula etarra. El juny passat els activistes etarres decidiren frenar els seus atemptats contra els càrrecs electes, encara que després matisaren que això no afectava els membres del Govern.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.