ETA ha estat un dels elements més desestabilitzadors en la història de l'Estat espanyol des de finals de la dècada de 1960, quan començà a emprar la violència com a mitjà per aconseguir la independència d'Euskadi, un objectiu que ha costat la vida a més de vuit-centes persones.
Des de 1968, ETA ha matat 851 persones, 99 d'elles el 1980, l'any més sagnant. En els seus inicis, es definí com a organització socialista revolucionària d'alliberament nacional, però en el grup hi anà prevalent un ús sistemàtic de la violència.
El 7 de juny de 1968, es cobrà la seva primera víctima mortal, la del guàrdia civil José Pardines. Desarticulada la cúpula d'ETA el 1969, 16 dels seus membres foren jutjats un any més tard en el denominat procés de Burgos. Sis d'ells foren condemnats a mort, encara que les penes els varen ser commutades per reclusió major. En protesta, ETA va cometre aquell mateix any el seu primer segrest.
El 1973 actuà per primer cop a Madrid i féu l'atemptat més espectacular de la seva història: el 20 de desembre assassinà el president del Govern franquista, l'almirall Luis Carrero Blanco.
Un any després, el 13 de setembre de 1974, l'organització perpetrava, també a Madrid, el seu primer atemptat massiu amb la col·locació d'una bomba a la cafeteria Rolando, freqüentada per policies. Tretze persones hi moriren i vuitanta resultaren ferides.
El debat intern sobre aquest atemptat, entre els partidaris d'una organització de caràcter estrictament militar i els qui mantenien que també havia d'assumir la lluita de masses, finalitzà en dues branques: els «milis», partidaris de la insurrecció popular i minoritaris en aquell moment; i els «poli-milis», majoritaris i que apostaven per la violència selectiva.
Les dues branques continuaren separadament i els seus atemptats se superposaren fins 1982, quan els «poli-milis» es varen dissoldre i es configurà el que seria la direcció d'ETA. Durant tot aquest temps, ETA tenia la seva caserna general al sud de França, des d'on cobrava per finançar-se l'anomenat «impost revolucionari», dins del que es denominà a Espanya com «el santuari francès».
Les dècades de 1980 i 1990 es caracteritzaren per una alternança entre atemptats com el d'Hipercor (21 morts), la cafeteria Rolando de Madrid (13), la caserna de la Guàrdia Civil a Saragossa (11) o la caserna de Vic (10) i èxits policíacs, com les successives desarticulacions dels comandos.
L'estructura organitzativa d'ETA sofrí un canvi a partir de 1983 per l'aparició dels GAL i una modificació de la política de les autoritats franceses, que iniciaren el final del «santuari francès» amb la detenció de part de la direcció etarra el 1984. Aquest any a Algèria s'iniciaren els primers contactes amb enviats del Govern espanyol. Aquests fracassaren i els següents es produïren el 1989. Foren les converses d'Alger i finalitzaren amb la tornada a les armes d'ETA, després d'una treva entre el 8 de gener i el 4 d'abril d'aquell any.
El 1992, mesos abans de la inauguració de l'Expo de Sevilla i de les olimpíades de Barcelona, ETA tornà a quedar escapçada. La detenció a França de la seva cúpula directiva suposà un dels cops més durs de l'organització.
Quatre anys després, el 1996, ETA planejà el seu segrest de major durada, el del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara, alliberat després de 532 dies. Per «compensar» el fracàs d'aquesta acció, el 10 de juliol de 1997 segrestà el regidor del PP d'Ermua Miguel Àngel Blanco Garrido, que fou assassinat en complir-se el termini de 48 hores que l'organització havia donat perquè el Govern accedís a reagrupar els presos.
El 16 de setembre de 1998, una ETA debilitada declarà una treva unilateral i indefinida. Encara que inicialment el Govern del PP la va rebre amb escepticisme, el 3 de novembre de 1998 José María Aznar autoritzà contactes. El 3 de desembre de 1999, ETA trencà la treva després d'acusar el PNB i EA de trencar el Pacte de Lizarra i el 21 de gener de 2000 materialitzà aquesta ruptura.
Així mateix, els importants cops policíacs d'aquests anys propiciaren, segons experts, que el gener de 2005 ETA anunciàs el seu suport a la proposta que Batasuna va presentar a Anoeta el novembre anterior. L'organització afirmà veure amb «bons ulls» la proposta de Batasuna d'aconseguir la pau mitjançant dues meses de negociació simultànies.
El juny ETA anuncià la fi de les seves accions armades contra «els electes dels partits polítics d'Espanya». Abans, el 18 de febrer de 2004, ETA ja havia anunciat la suspensió de totes les seves accions a Catalunya.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.