Zapatero anuncia que reformarà la Llei de víctimes de terrorisme abans d'estiu

En resposta al coordinador general d'Esquerra Unida, Gaspar Llamazares, que demanà què pensa fer l'Executiu en pro de les víctimes del terrorisme, Zapatero recalcà que aquestes han rebut directament «dolor i horror dels que intenten imposar a través de la violència les seves tesis en la societat».

Remarcà que mereixen «afecte, solidaritat, reconeixement i respecte». «Sense cap dubte, el conjunt de la societat espanyola té molt present la seva memòria, que constitueix un element determinant del procés de consolidació democràtica i que serà sempre en el que representa l'esforç col·lectiu perquè la llibertat i la democràcia en tots els àmbits sigui l'única regla de joc en matèria política i de futur dels ciutadans», va exposar.

Zapatero asseverà que el reconeixement a les víctimes ha tingut un progressiu increment en el període democràtic, esmentant en concret els últims «deu, quinze anys» enfront «d'una primera etapa diferent».

Solidaritat
Sostingué que el Govern està «disposat a fer un pas més enllà» amb la nova llei de solidaritat. «Desitjam que sigui fruit del més ampli consens d'aquesta Cambra -declarà-. Potser serà un bon moment perquè ens uneixi, com ens ha unit sempre, l'espant davant del terror i la solidaritat amb les víctimes, que és el que desitgen tots els espanyols».

Del seu costat, el portaveu parlamentari del PP, Eduardo Zaplana, també demanà a la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, sobre les víctimes del terrorisme. Insistí que la també ministra de la Presidència va dir el passat dia 18 a Santander que el debat no havia de plantejar-se en «termes» de «vencedors i vençuts» i que la «pau» era la «vencedora». «Les bombes segueixen», postil·là.

El dirigent popular declarà que són les víctimes i no el Govern que «criden a ETA grup de mafiosos» i s'«encaren». En aquest punt, va preguntar a De la Vega si l'Executiu és capaç de fer una «valoració justa» amb les víctimes.