El president José Luis Rodríguez Zapatero.

TW
0

Després de la manifestació de dissabte convocada per l'Associació de Víctimes del Terrorisme -i secundada per la cúpula del PP- contra la política antiterrorista del Govern i després que ETA tornàs a atemptar la passada nit a Vitòria, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, demanà ahir a Sevilla, davant de més de 25.000 persones, el suport del PP per vèncer ETA «per la democràcia i la pau», i no donar «ni una sola satisfacció als violents».

Per la seva part, els populars tornaren a insistir en les seves crítiques a la política antiterrorista de l'Executiu i afirmaren que la manifestació evidencia «el divorci profund» que hi ha entre el Govern i la societat en aquesta matèria.

Zapatero, que en cap moment volgué fer referència a la manifestació celebrada a Madrid, llançà aquest missatge durant l'acte organitzat al Palau d'Esports de Dos Hermanas (Sevilla) pel PSOE andalús, en el qual intervingué al costat del president de la Junta d'Andalusia, Manuel Chaves, amb motiu de la festivitat del 28-F.

Durant el discurs, el president del Govern recordà que quan fou líder de l'oposició donà el seu «suport ple i incondicional al Govern d'Aznar en la lluita contra el terrorisme» i explicà que no ho va fer «per recolçar Aznar, sinó per donar suport al país, a la democràcia i a la llibertat». Per això ara demana als populars el seu suport en la lluita contra el terrorisme, no com a suport a la seva figura de president «sinó perquè donin suport a aquest país, l'Estat, la democràcia, la legalitat i la pau».

Però des de Gènova continua l'allau de crítiques a la política antiterrorista. Ahir li tocà el torn al secretari de Seguretat i Justícia del PP, Ignacio Astarloa, que instà el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, a canviar la seva política antiterrorista davant del recrudiment de la violència en els últims dies i la manifestació de víctimes del terrorisme.

Una manifestació que el popular qualificà d'«històrica i admirable», i afirmà que reflecteix «el divorci profund» entre la política antiterrorista del Govern i els desigs de la societat espanyola, que manté la «seva fermesa» contra el terrorisme i la negociació amb ETA.