L'acord sobre l'Estatut es forjà la nit de dissabte a La Moncloa, en una reunió entre el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder de CiU, Artur Mas. En aquesta, es pactà definir Catalunya com a nació en el preàmbul, deixant el terme «nacionalitat» per a l'article 1. En matèria de finançament, el Govern acceptà augmentar la participació de Catalunya en els imposts especials i l'IVA, però l'Agència Tributària serà finalment consorciada. Ahir, en diferents trobades, el cap de l'Executiu es reuní amb els líders d'ICV, Joan Saura, i ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, per detallar-los el pacte amb els convergents. Encara que l'acord sembla cada vegada més proper, els republicans no quedaren satisfets amb un pacte «insuficient i inacceptable» i reclamen continuar amb les negociacions.
«Ara sí que estam en els darrers metres de la negociació», proclamà l'home fort del PSOE en les converses de l'Estatut, Alfredo Pérez Rubalcaba, qui anuncià «amb gran satisfacció» que s'ha aconseguit «un acord històric» en el marc de la Constitució. Encara que Artur Mas qualificà l'acord amb el Govern de «salt endavant» i Joan Saura el considerà «globalment positiu», ERC es va desmarcar de l'optimisme del que feren gala tant el PSOE com la resta de partits catalans que conformen el quatripartit. Carod-Rovira explicà que l'acord assolit és «inacceptable i insuficient» per als republicans, fet pel qual la seva formació s'erigirà com «la garant d'un bon Estatut». A més, volgué subratllar que els dos aspectes que es tractaren en la trobada entre Mas i Zapatero foren la definició de nació i el finançament. Sobre el primer, anuncià que ERC votarà en contra, i sobre el segon, esperarà a tenir una proposta escrita per pronunciar-se.
El líder dels republicans reclamà que continuïn les negociacions, perquè a més d'aquests dos grans eixos queden sobre la taula assumptes com els peatges, la justícia, les relacions exteriors de la Generalitat o les infraestructures.
Acció i finançament
«El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania catalana, ha definit de forma àmpliament majoritària Catalunya com una nació», resa el text pactat entre Zapatero i Mas. A més s'inclou un segon apartat en el qual s'assenyala que «la Constitució, en el seu article 2 reconeix la realitat nacional de Catalunya en forma de nacionalitat».
En matèria de finançament, es pacta un consorci entre l'Administració catalana i la central per gestionar els imposts compartits en una única Agència Tributària. Això no obstant, no s'inclou la paraula «única», sinó que es mantenen els espais fiscals separats, de tal manera que l'Agència Tributària de l'Estat continuarà recaptant i gestionant els imposts de Catalunya, encara que es matisa que en un termini de dos anys podria constituir-se una administració tributària catalana.
Així, hi haurà tres nivells de recaptació: la catalana, per als imposts catalans; la consorciada, per als compartits; i l'estatal, per als imposts estatals, principalment del de societats, del qual no es transfereix res.
La participació de Catalunya a l'IRPF serà del 50 per cent, com proposà el ministre d'Economia, Pedro Solbes, des del principi, en els imposts especials hi haurà una cessió del 58 per cent -actualment és del 40 per cent- mentre que l'IVA passa del 35 al 50 per cent.
A més, es reconeix un «dèficit històric» en les inversions estatals, que es pal·liarà en set anys. En total, seran entre 2.600 i 3.000 milions d'euros extra el que rebrà el Principat en els pròxims anys.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.