Un capità de la Legió pensà anar a Madrid amb la tropa contra l'Estatut

Bono recorda que el seu deure és defensar «els mandats constitucionals»

TW
0

Una missiva remesa a l'edició digital del diari Melilla hoy ressuscità ahir la polèmica generada en els darrers dies pel general Mena. Roberto González Calderón, capità d'Infanteria destinat a la ciutat autònoma, expressà el seu «malestar» i el de les Forces Armades per «com s'està desmembrant Espanya» per la reforma de l'Estatut. El cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra i el cap de la Força Terrestre comunicaren poc després al ministre de Defensa, José Bono, que els superiors del capità adoptaran contra ell «les mesures necessàries».

El titular de Defensa recordà, una vegada més, que el deure dels militars és defensar «el que ens encomana el Govern i els mandats constitucionals».

El capità d'Infanteria i cap de la 1a Companyia de la Bandera Comandant Franco del Terç Gran Capità 1r de la Legió explica a la seva carta que va optar per expressar de forma escrita el seu malestar després de descartar «plantar-me amb la meva companyia al Ministeri de Defensa i lliurar-li en mà al Sr. Bono aquesta missiva».

Assumeix, amb aquest acte, «fruit d'un fortíssim sentiment de desassossec, en comprovar els camins que està prenent la situació política i social d'aquesta la nostra nació, que retalla, molt possiblement de forma definitiva, qualsevol aspiració d'ocupar algun dia un lloc de responsabilitat a la cúpula militar».

A continuació, González Calderón es dirigeix al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero. Després d'escoltar com el cap de l'Executiu «va cloure» la polèmica suscitada per Mena assegurant que a les Forces Armades no hi havia malestar ni preocupació per la reforma estatutària, respon: «sens dubte que existeix malestar, com no podia ser d'una altra manera, dins i fora de les FAS».

«No estimen Espanya»
En un llarg paràgraf, el militar detalla punt per punt els motius pels quals, segons ell, hi ha malestar a l'Exèrcit. A més del desmembrament de l'Estat, hi ha malestar «en veure una generació d'espanyols que no reconeixen Espanya com la seva pàtria».