I què volem per a les Illes Balears

En els aspectes competencial o el d'autoorganització les diferències són notòries, no tan sols respecte a la iniciativa del tripartit i de CiU, sinó als estatuts vigents a Euzkadi, a Navarra, a Galícia, a Andalusia, al País Valencià, les Illes Canàries o Aragó.

De fet, el camí seguit per a l'aprovació de l'Estatut no respectà el procedemiment requerit per la Constitució espanyola. No es comptava amb el suport de les dues terceres parts dels ajuntaments d'Eivissa i de Formentera. El Grup Popular hi presentà un recurs, que tan sols retirà després de guanyar les eleccions autonòmiques de 1983. El veredicte hauria pogut deixar les Illes sense Estatut.

Les Balears formaren part del paquet de les anomenades autonomies «de via lenta» per un pacte entre l'extinta UCD i el PSOE després de l'intent de cop d'Estat del 23-F.

El professor de Dret Administratiu, Bartomeu Colom, atribueix el fet que siguem una de les comunitats amb menys competències a la «metologia emprada» en les reformes estatutàries pels partits majoritaris. Així, en la reforma de 1994, el PP digué que «s'aparcaven temporalment una part dels drets particulars en benefici d'un compromís superior anomenat Espanya, 'que debe proyectarse en la unidad de sus pueblos y regiones'».

En 1999, el PP afirmà que «les Balears no són Catalunya o el País Basc, cosa que traduïda al camp dels principis voldria dir que cal tractar desigualment els desiguals».

Colom escriu que «el més greu d'aquesta metodologia és la conclusió a la qual arriba, que les Balears no són Catalunya, ni el País Basc ni el País Valencià ni Andalusia, ni Galícia, cosa que ja sabíem, sinó que tampoc no són com les Canàries o Aragó, comunitats amb les quals hi ha una similitud evident. Crida l'atenció, en canvi, que el sostre competencial balear sigui el mateix que de comunitats com ara Castella-la Manxa. En definitiva, la metodologia emprada situa les Balears en el grup de les comunitats que tenen menys competències».

En relació al finançament, la qüestió més candent ara per ara, és que la Constitució estableix el concert econòmic com a mecanisme de relació entre les hisendes basca i navarra amb l'espanyola, les quals pacten cada any la seva aportació. Aquesta fou una antiga reivindicació del PP balear, que, de moment, Jaume Matas pareix no voler ressuscitar.

Les Illes Canàries, en compensació a la seva consideració d'ultraperifèriques, gaudeixen d'un règim fiscal diferenciat. Aquesta també fou antiga reivindicació dels conservadors, que, de moment, sembla haver passat a la història. Sense necessitat que s'aprovi el nou estatut català, les Illes Balears són ja la comunitat autònoma que més aporta a l'Estat en relació al seu Producte Interior Brut i la que menys rep per habitant.

Les dotacions per a Educació són insuficients des del mateix dia en què s'acceptaren les competències, una injustícia reconeguda ara per ara per totes les formacions polítiques. Una proposta, amb una acceptació prou àmplia en l'espectre polític, seria la de pagar per renda i rebre finançament per habitant. No obstant això, encara no s'ha escoltat una reclamació explícita en aquest sentit.

Res indica, però, que el canvi de «xip» reclamat per Colom s'hagi produït en els partits majoritaris. Sense aquesta modificació de mentalitat, es difícil arribar, per exemple, al sostre competencial del País Valencià, comunitat on els nacionalistes tenen un pes nul.