La Generalitat adverteix que prefereix competències i finançament a «nació»

CiU exigeix que es respecti el terme i que no se sacrifiqui el sistema financer

Els dirigents de CiU Josep Antoni Duran i Lleida, amb Artur Mas, ahir a Madrid.

TW
0

El conseller primer de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló, advertí ahir que s'estima més que la reforma conservi les competències i el finançament prevists que la definició de Catalunya com a «nació». En el mateix sentit, però més extremista, es posicionà el líder de CiU, Artur Mas, que exigí que el polèmic terme aparegui en l'articulat del projecte i avisà que no sacrificarà l'essència del finançament, per la qual cosa el seu partit serà «extremadament vigilant».

«M'estim més tenir, a través de l'Estatut, dues coses que no tenim a passar-me el dia discutint perquè se'm reconegui el que som i serem», assegurà Bargalló. El conseller primer contradeia així l'opinió del primer secretari del PSC i ministre d'Indústria, José Montilla, qui valorà que la qüestió del finançament serà, sens dubte, «la que comportarà més problemes».

Tot i així, el socialista català es mostrà optimista i assenyalà que hi ha suficients punts en comú entre l'Estatut i el PSOE com perquè el text «vegi la llum al llarg d'aquest període de sessions». Bargalló, malgrat el fet que Montilla remarcà el considerable avenç que suposa que Zapatero reconegués en Ple la «identitat nacional» de Catalunya, recordà que són una nació «ho reconegui o no l'Estatut», i que si ho reconeix el nou text «serà una passa endavant», però «si no, continuarà sent una nació». «En canvi, l'Estatut sí que pot aportar dues coses que Catalunya no té: més competències i millor finançament». El conseller també subratllà que tant Zapatero com el portaveu del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, «posaren sobre la taula uns elements que no distorsionen la proposta del Parlament». El líder de la federació nacionalista de CiU considerà que dir que Catalunya té «identitat nacional» és «una evidència» i «no suposa cap passa endavant respecte a l'actual Estatut», arribant fins i tot a assegurar que «nacionalitat és més potent que identitat nacional». «Si tenim aquesta identitat és perquè som una nació», igual que per tenir identitat personal «s'ha de ser persona», per la qul cosa comminà el PSOE a «no jugar amb les paraules».

A més, rebaté els eixos del discurs de Zapatero entorn de l'Estatut concentrant-se especialment en el sistema de finançament, i advertí que, en aquest assumpte, seran «extremadament vigilants» amb l'objectiu de «salvar en tota la seva essència fonamental». De fet, assenyalà que «no estam disposats a sacrificar» la capacitat d'intervenció de la Generalitat en els imposts i criticà que Zapatero insistís en la necessitat que l'Estat tingui imposts propis amb gestió i recaptació estatal.