Zapatero defensa la «identitat nacional de Catalunya» i veu «impecable» l'Estatut

En la seva primera intervenció durant el debat d'admissió a tràmit de la reforma de l'Estatut, Zapatero assegurà que pujava a la tribuna «pensant en Espanya» per donar suport a la presa en consideració del text. Destacà que és un debat sobre la força de la «democràcia» i el valor de la Constitució espanyola, i negà que fos un debat de reforma de la Carta Magna.

Zapatero assegurà que el seu projecte parteix del fet que els desafiaments exigeixen reformes «decidides». «Quan l'Estat està políticament descentralitzat, és lògic que molts dels canvis es manifestin com a iniciatives de reformes estatutàries», assenyalà. «Ho afrontarem des de l'acreditada maduresa de les forces polítiques i la solidesa de les institucions democràtiques -assenyalà. És el meu convenciment».

El president evocà els tres principis als quals ha d'atenir-se la reforma: llibertat (que cada ciutadà visqui la seva identitat sense imposicions), igualtat (gaudeixi de drets bàsics independentment d'on es visqui) i solidaritat (respecte a la cohesió social de totes les comunitats autònomes).

Quant a la distribució competencial, el president digué que la proposta replanteja les categories generals relatives a competències i esmicola «de manera extraordinàriament prolixa» el que es coneix com a «blindatge», i aprecià, en aquest tema, «excessos». També ha dit que ha de perseguir-se més nitidesa en les competències compartides. En matèria de justícia, comparteix la necessitat de canvis, però destacà la reserva de la normativa estatal.

Sobre la bilateralitat, digué que l'Estatut crea un òrgan ad hoc molt favorable, però que haurà de ser corregit «en alguns aspectes per evitar imposicions». «Bilateralitat sí, per al que afecti directament Catalunya per millorar la cooperació entre administracions, però al costat d'un sistema multilateral», manifestà.