Atutxa, Knörr i Bilbao diuen al jutge que no hi hagué voluntat de desobeir

Els tres declararen davant del Tribunal Superior de Justícia d'Euskadi que no hi hagué voluntat de desobeir l'ordre del Suprem i que fins i tot cercaren solucions al problema malgrat considerar-ho «una invasió» de les competències de la Cambra. Membres de PNB, EA i Ezker Batua, com ja succeí quan declararen per primera vegada davant del jutge, es congregaren a les portes del Palau de Justícia de Bilbao per aplaudir i protegir els tres acusats, una escena que tornà a repetir també a la sortida.

Cap dels tres acusats no volgué respondre a les preguntes de Mans Netes, que exerceix l'acusació particular «per dignitat» i pels «insults» que els ha dirigit. Sí que parlaren davant del fiscal i davant del seu defensa.

Atutxa fou el primer a declarar i assegurà que «no tenia cap via per donar compliment» a l'ordre del Suprem de dissoldre Sozialista Abertzaleak. Segons digué, feren «tots els esforços possibles» encara que consideraren que l'ordre judicial suposa «una invasió de la sobirania del Parlament» i que el Suprem havia anat «massa lluny».

La base que utilitzaren tots tres per defensar-se fou l'informe que realitzà el novembre de 2002 Jesús Cardenal, quan era fiscal general de l'Estat, per justificar la seva actitud, que fou la d'impulsar el cas. Aquest informe, segons explicà Atutxa, explicitava que per suspendre l'activitat dels grups parlamentaris era necessària una modificació del Reglament de la Cambra autonòmica. «No hi hagué voluntat de desobediència», digué l'expresident del Parlament basc, que recordà que la Mesa promogué la pertinent Resolució general de Presidència, encara que després la Junta de Portaveus la rebutjà.

«Mai no hem menyspreat el Tribunal Suprem ni hem incorregut, en cap moment, en desobediència. Ha estat més fàcil aixecar les espatlles i dir que no podíem complir-ho, i tanmateix cercàrem solucions, però no era només a les nostres mans, sinó en les de més persones amb més representació al Parlament», digué. Knörr i Bilbao utilitzaren arguments similars i la parlamentària d'EB recordà que en el seu dia demanà que es plantejàs un conflicte de jurisdicció en entendre que el Suprem havia envaït competències del Parlament, encara que va admetre la resolució general de Presidència.