Ibarra assegura que l'Estatut no inclourà el terme nació per definir Catalunya

Zapatero es reuneix amb el president extremeny i li demana assossec i diàleg constructiu

El president del Govern, José Luis Rodriguez Zapatero, amb Juan Carlos Rodríguez Ibarra, al Palau de la Moncloa.

E.P.Madrid12/10/05 0:00

«Absolutament segur» que Catalunya no es denominarà nació al seu Estatut, així de rotund es mostrà el president de la Junta d'Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, a la sortida de la seva reunió amb el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero. El baró socialista no va precisar si el cap de l'Executiu li va transmetre un compromís directe, però fonts governamentals ratificaren les asseveracions d'Ibarra explicant que l'Estatut haurà de ser respectuós amb l'article 2 de la Constitució, que estableix «la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols». A més, Zapatero demanà a Ibarra que col·labori perquè el debat es desenvolupi amb assossec i diàleg constructiu, però el president d'Extremadura no va poder evitar, en roda de premsa, acusar de deslleialtat el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, per «agafar la mà i el braç».

Després de dues hores, Ibarra sortí «plenament satisfet» de la seva reunió a la Moncloa, en la qual traslladà a Zapatero «el que crec que els espanyols esperam del president del Govern» i el cap de l'Executiu li va transmetre «el que pensa que és la realitat del nostre país». Després d'aquest intercanvi d'opinions i «coneixent com conec el president del Govern» el baró socialista mostrà la seva total seguretat que l'Estatut que surti de les Corts serà absolutament constitucional. De fet, digué estar convençut que Zapatero «no permetrà que a l'Estatut s'inclogui el terme nació».

Fonts governamentals ratificaren aquest punt. Si bé no esmentaren un compromís explícit de Zapatero, asseguraren que l'Estatut complirà «de la A a la Z» la Carta Magna, i remarcaren especialment l'article 2 de la Constitució, el que no permetria Catalunya de definir-se com nació.

Ibarra explicà que per a ell un territori que té una singularitat cultural, històrica i geogràfica i una especificat lingüística, és una nacionalitat, encara que per als catalans sigui una nació. Així, assegurà que firmaria perquè al text aparegués com a «entitat territorial singular».