El ple parlamentari de l'Estatut de Catalunya ha seguit un guió que no té res a envejar als melodrames cinematogràfics, amb dues jornades plenes d'intriga, cinc hores d'infart amb negociacions i un final banyat en cava per celebrar l'acord.
El Parlament aprovà ahir migdia amb els vots a favor del PSC, CiU, ERC i ICV i en contra del PPC la proposició de llei orgànica de reforma de l'Estatut de Catalunya, el tercer de la seva història, que queda així llest per a la seva tramitació a les Corts de Madrid. Mentre, el Govern ja avisà ahir horabaixa que parts hauran de ser modificades.
Cap a les onze del matí, el president de la Cambra, Ernest Benach, donà per aprovat el nou text estatutari, que reforma l'actual del 1979, per 120 vots a favor i 15 en contra. La votació, duita a terme en veu alta pels diputats, tancà un maratonià ple de tres dies, que dijous s'allargà fins prop de la matinada a causa de la intensa negociació entre el tripartit i CiU, que permeté desbloquejar l'escull del finançament i el de la laïcitat a l'escola pública.
Els aplaudiments es produïren a l'hemicicle, amb abraçades i felicitacions dels líders parlamentaris catalans. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, es mostrà convençut que Madrid acceptarà la definició de Catalunya com a nació perquè, si no, la resta del contingut de l'Estatut «no s'entendria», i apostà per «canviar Espanya en un estat federal amb un nou concepte de la solidaritat territorial».
El ple d'aprovació finalitzà amb els 135 diputats drets cantant l'himne de Catalunya, El cant dels segadors, i amb una foto de família encapçalada per Maragall. El president del Parlament, Ernest Benach, entregarà el proper dimecres, dia 5, al seu homòleg al Congrés, Manuel Marín, la proposició de llei, que es preveu que comenci a debatre's a Madrid el novembre.
El secretari general del PP, Àngel Acebes, demanà ahir al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, que el projecte d'Estatut català sigui presentat al Congrés com una reforma constitucional o, en cas contrari, es procedeixi a dissoldre les Corts i a convocar eleccions generals abans de la seva admissió a tràmit perquè els comicis permetin als espanyols pronunciar-se sobre «un procés de separació territorial».
«No es tracta d'una reforma estatutària. És una Constitució per a Catalunya i pretén des de Catalunya reformar la Constitució de tots els espanyols -indicà-. Per tant, només pot tramitar-se com una reforma constitucional al Congrés perquè tingui les proteccions i garanties que la Constitució exigeix per ser reformada».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.