Maragall està convençut que s'acceptarà el terme nació i aposta per «canviar» Espanya

En el seu discurs en el ple solemne d'aprovació del nou Estatut al Parlament, el president de la Generalitat defensà la singularitat de Catalunya davant la resta de comunitats autonòmiques, malgrat la «incomoditat» que genera a Espanya, i apostà per una solidaritat entre comunitats basada en el concepte de «si m'ajudes, jo t'ajut, i si no, no».

Maragall, que avançà que «no ens barallarem pels noms» a l'hora de definir Catalunya i Espanya, donà la raó als qui consideren que la denominació de Catalunya com a nació dóna sentit al contingut del nou Estatut, per la qual cosa es mostrà convençut que «s'acceptarà» a les Corts.

El president català recordà que «la pau a Euskadi i l'Estatut de Catalunya són les proves de foc de l'Espanya d'avui, i les guanyarem. I el nostre poble ho celebrarà». «Bon vent i barca nova», digué parafrasejant Homer i el mític «viatge a Ítaca». Abans d'això, Maragall es referí a la qüestió espinosa de la definició de Catalunya com una nació al nou Estatut.

«Alguns pensen que si el terme nació decau (al Congrés) no valdrà la pena continuar. S'equivoquen. Ho pensen, no per nominalisme o per principis, sinó per un judici de fe. Si això passàs, no es donarien les condicions perquè tota la resta d'allò que hem proposat s'entengui, i en això tenen raó. Aquesta presumpció seria certa, però esper poder dir, i que el futur em doni la raó, que s'equivoquen perquè s'acceptarà, perquè la nostra proposta s'acceptarà», remarcà Maragall.

El discurs del president, seguit des de la llotja per la seva dona, Diana Garrigosa, es basà en la seva idea que Catalunya s'impliqui en la construcció federal d'Espanya perquè, assenyalà, «ells som nosaltres». Maragall vol introduir una «nova cultura política» basada en el «rigor i la bona educació democràtica», en la qual es faci un «elogi del diàleg i de la bilateralitat amb Espanya i amb els pobles d'Espanya».