Catalunya és una nació que obligarà a saber la llengua, afirma l'Estatut

L'aprovació de l'Estatut, que és enlaire després de la primera jornada de les tres en les quals es debatrà el text al Parlament, queda pendent de les possibilitats d'acord que puguin generar les modificacions que introdueixi CiU al seu model de finançament, que és el principal obstacle per al consens final.

El portaveu del Govern català, Joaquim Nadal, en nom del PSC, destacà que «la definició de nació posa les coses al seu lloc», i el portaveu d'ERC afegí que això no implica que «Catalunya sigui avui un Estat, què més voldríem», i subratllà que, amb aquesta denominació, es deixa clar que «Catalunya no és com La Rioja». Però el representant del PPC, Francesc Vendrell, advertí que «l'Estatut no pot definir Catalunya com nació, perquè nació sobirana només n'hi ha una», en al·lusió a Espanya.

Ahir també prosperà un altre article, el número 6 de l'Estatut, pel qual «totes les persones a Catalunya tenen el dret d'utilitzar i el dret i el deure de conèixer les dues llengües oficials (català i castellà)».

També aprovà, amb l'única oposició del PPC, el següent article: «Les relacions de la Generalitat amb l'Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d'autonomia, pel de plurinacionalitat de l'Estat i pel de bilateralitat, sense excloure l'ús de mecanismes de participació multilateral».

Els diputats de PSC, ERC i ICV-EUIA feren valer la seva majoria per reformular l'article 5, que invoca els drets històrics per blindar vuit competències de la Generalitat. En concret, l'esmena aprovada assenyala: «L'autogovern de Catalunya com a nació es fonamenta també en els drets històrics del poble català, les seves institucions seculars i la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l'emparament de l'article 2, la disposició transitòria segona i altres disposicions de la Constitució de 1978, preceptes dels quals es deriva el reconeixement d'una singular posició de la Generalitat en relació amb el dret civil, la llengua i educació, la cultura i el sistema institucional en el qual s'organitza la Generalitat».

També ahir va ser aprovat per unanimitat el títol dedicat a les institucions de Catalunya. D'entre els articles, hi destaca la inclusió de la vegueria com a part de l'entramat institucional de Catalunya -una cosa no contemplada en l'Estatut actual. La vegueria és «l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local, i té personalitat jurídica pròpia». En aquest apartat es preveuen els Consells de Vegueria, que «substitueixen» les diputacions.

Així mateix, s'aprovà l'article relatiu al Consell Consultiu de la Generalitat, institució que passarà a anomenar-se Consell de Garanties Estatutàries i ampliarà les seves funcions. El ple continuarà avui amb la votació de la resta de títols de l'Estatut, entre els quals es troba el relatiu al finançament, clau per saber el futur del nou Estatut.