L'Audiència condemna a 27 anys el cap de la cèl·lula espanyola Al Qaeda

Dicta la primera sentència contra el grup terrorista que lidera Abu Dahdah

Abu Dahdan (a l'esquerra) ha estat condemnat per liderar la cèl·lula terrorista a l'Estat i per la seva participació en l'11-S

AgènciesMadrid27/09/05 0:00

Finalment, no seran 74.337 anys de presó com demanava el Ministeri Fiscal, però Imad Eddin Barakat Yarkas, «Abu Dahdah», fou ahir condemnat a 27 anys de presó per liderar la cèl·lula espanyola d'Al Qaeda i per conspiració per homicidi terrorista per la seva vinculació amb els atemptats de l'11 de setembre de 2001 a Estats Units, que causaren 2.973 víctimes mortals.

L'únic acusat espanyol, Yusuf Galan, al qual li imputaven els delictes d'integració en organització terrorista en grau de dirigent i tinença il·lícita d'armes, va veure suprimit l'agreujant de formar part de l'aparell dirigent dels Soldats de Aláquote-left, per la qual cosa el tribunal el va condemnar a més de 9 anys de presó.

En la primera sentència que ha dictat l'Audiència Nacional contra el grup terrorista jihadista Al Qaeda, el tribunal imposà també condemnes d'entre 6 i 11 anys a 17 integrants més de la cèl·lula, mentre que va absoldre de tots els càrrecs els sis restants.

La pena imposada al capitost de la cèl·lula espanyola queda molt lluny dels 74.337 anys de presó que demanava el fiscal Pedro Rubira pels gairebé 3.000 assassinats perpetrats per Al Qaeda a les Torres Bessones de Nova York.

Tanmateix, Abu Dahdah queda acreditat en el dictamen com a líder dels «Soldats d'Alà», per la qual cosali imposa dotze anys de presó, mentre el tribunal el condemna per un delicte de conspiració per cometre delicte terrorista, pel qual el castiga amb quinze anys més de presó.

Així mateix, no queda provada la vinculació de la cèl·lula amb els atemptats de l'11-S, fet que va motivar la reducció de la pena que demandava Rubira.

La sentència, que té un total de 445 fols, assenyala que Abu Dahdah coneixia molt bé «els sinistres plans» dels terroristes que planejaren l'11 de Setembre, afegeix que reclutà i envià individus a camps d'entrenament per formar «mujahidins», a més de demanar ajut econòmic per a aquestes finalitats i establir relacions amb dirigents d'Al Qaeda de tot el món.

Taysir Alony, el periodista de la televisió qatarí que fou el primer que entrevistà Osama Bin Laden després de l'11-S, passarà 7 anys a la presó per col·laboració amb organització terrorista, i ha estat absolt finalment pel delicte d'integració.