El dictamen aprovat sobre l'11-M censura l'actuació del Govern Aznar

El dictamen consta de més de tres-centes pàgines dividides en tres apartats: «El terrorisme internacional i la resposta de l'Estat: la infravalorització de l'amenaça»; «L'11-M i la gestió de la crisi pel Govern de l'Estat: la manipulació informativa» i «Recomanacions». Aquest darrer fou votat per separat a petició del PP, que s'adherí a la majoria de punt.

El document després de relatar el procés de creació de la comissió, els grups signants fan seva la petició de la portaveu de l'Associació de Víctimes de l'11-M, Pilar Manjón, quan en la seva compareixença demanà «veritat, justícia i reparació moral».

La conclusió de la primera part és que la resposta de l'Estat a l'amenaça fou insuficient i es caracteritzà per una «clara infravalorització dels riscs anunciat des de diverses fonts policíaques i internacionals», si bé emfasitzà que això no significa que els atacs s'haguessin evitat amb una altra política.

La segona part abraça la situació creada una vegada perpetrats els atemptats i la resposta de les institucions, examinant especialment la conducta de l'expresident José María Aznar i del ministre d'Interior, Àngel Acebes. Assenyala que, «sorprenentment, el major atemptat terrorista de la història d'Espanya no motivà la convocatòria de la Comissió Delegada del Govern per Assumptes de Crisi. En el seu lloc, al Palau de la Moncloa es reuniren els president, alguns dels membres del Govern i altres alts càrrecs». En la seva opinió «pot afirmar-se que la conducta del Govern va estar motivada pels seus exclusius i excloents interessos de partit».