ETA insta Zapatero a «allunyar-se de les cendres» del Pacte Antiterrorista

ETA afirma que aquesta decisió, presa el passat dia 1 de juny, respon als «canvis polítics observats en els últims temps, al fracàs de l'estratègia d'il·legalització i als esforços per donar una solució democràtica» al conflicte «que enfronta Euskal Herria amb Espanya i França».

En concret, en el segon comunicat emès en les últimes 48 hores, ETA afirma que el seu canvi d'estratègia respon a tres factors: «la desaparició del Pacte antiterrorista creat per destruir la resistència basca, el fracàs de l'estratègia d'il·legalització i els importants passos que s'estan fent de cara a aconseguir una solució política i democràtica a un conflicte que estam vivint durant llargs anys».

Després d'explicar les causes de la seva decisió, ETA es dirigeix a la ciutadania, als quals, segons afirma, correspon ara «estendre la dinàmica a favor dels drets democràtics», i entén que amb aquest pas endavant són els governs de Madrid i París els que han «de respondre positivament a la voluntat mostrada per ETA en els últims mesos».

En el comunicat, remès a EiTB i als diaris Gara i Berria, l'organització terrorista fa un repàs històric de la seva línia d'actuació contra responsables polítics, retrocedint fins al postfranquisme però «sense oblidar l'acció contra Carrero Blanco». Després de la mort de Franco, «ETA tingué com a objectius els càrrecs franquistes i responsables polítics del règim, que eren les principals referències de l'opressió».

Al costat de les forces armades, ETA diu que la funció del personal civil ha estat «la de fer desaparèixer Euskal Herria i prolongar l'opressió que patim». Al seu parer, els polítics han estat els «portaveus de la desaparició d'un poble, la tortura i la dispersió dels presos».