Els partits de Balears es mostren prudents pels ajustats resultats

Miquel Ramis, portaveu del Partit Popular a les Illes Balears, declarà la satisfacció perquè «el PP gallec ha guanyat les eleccions i està en disponibilitat de governar per sisena vegada la Xunta de Galícia», a la vegada que destacà que «la jornada ha transcorregut sense que s'hagi produït cap incident».

En aquest sentit, Ramis digué que el PP de les Illes valora que la seva formació a Galícia hagi aguantat «una campanya dura i on un jugava contra tots», alhora que destacà que «l'efecte ZP no hagi pogut tombar Fraga».

Per la seva banda, Miquel Mestre, secretari d'Organització del PSIB-PSOE, mostrà la seva «alegria pels resultats» i subratllà que «de moment el PP no té majoria absoluta i en molts d'indrets hem tinguts increments superiors als deu punts percentuals quant al nombre de vots». De tota manera, Mestre va fer una crida a la prudència «fins al recompte del vot emigrant, encara que hi ha un clar canvi de tendència a nivell general en les votacions».

Mestre afirmà, en espera de la confirmació dels resultats definitius, que «tot apunta que, amb el permís del BNG i en virtut dels pactes de governabilitat plantejats abans de les eleccions, tindrem un president socialista a Galícia», i que si aquesta «magnífica notícia» es confirma, «es pot acabar una etapa d'obscurantisme en aquella terra».

Des de les files nacionalistes, Biel Vicens, secretari general del PSM, considerà que, «des de la prudència, tot apunta un canvi de govern a Galícia, que era ben necessari». Sobre els mals resultats del BNG, Vicens recordà que «en vots tampoc no n'han perdut tants, però en el repartiment de diputats a les circumscripcions se n'han ressentit», encara que assenyalà «el canvi de candidat de Xosé Manuel Beiras a Anxo Quintana i els problemes que la successió generà» com a fets determinants en els resultats.

Vicens, no obstant això, digué que «quan es plantegen unes eleccions autonòmiques en clau estatal els partits nacionalistes i, per extensió, els mateixos electors en surten perjudicats». «D'aquí a dos mesos, ningú a l'Estat no recordarà Galícia. Afortunadament, tot assenyala que el BNG serà la garantia perquè Madrid no oblidi el poble gallec», postil·là el secretari general del PSM.

Els també nacionalistes d'Unió Mallorquina, de boca del seu secretari general, Damià Nicolau, valoraren que «l'alta participació ha estat molt positiva». Així mateix, destacaren que «Fraga ha aguantat el vot del seu partit tot i l'empenta del PSOE, que ha capitalitzat el vot de l'esquerra en detriment dels resultats del BNG».

Nicolau considerà, a més, que «el canvi de candidat a la formació nacionalista ha incidit de manera negativa en els resultats del BNG, perquè Beiras és un personatge molt més conegut i carismàtic que Quintana».

Per Miquel Ramon, coordinador general d'Esquerra Unida, «és positiu que el PP hagi baixat en els seus resultats, però preocupant que encara tingui possibilitats de majoria absoluta». «Fraga, als seus més de vuitanta anys, no està en condicions per ser el president de la Xunta», considerà Ramon, i afegí que «la política de crispació ha incidit negativament en els resultats del PP».

Sobre el vot dels emigrants, el líder d'EU digué que «tenen dret a votar, però són molt manipulables pel partit en el poder i resulta preocupant que tinguin la facultat de canviar la voluntat electoral dels gallecs que viuen la realitat d'aquella comunitat dia a dia».

Joan Lladó, president d'Esquerra Republicana de Catalunya a Balears, considerà una «bona notícia» que a Galícia «no s'hagin castigat els pactes del PSOE a nivell estatal amb ERC», tot i que afirmà que «el BNG ha errat en canviar de discurs per provar d'agafar el vot galleguista de dretes», a més d'incidir que «Beiras era ja una imatge consolidada davant el desconegut Anxo Quintana».

Per Lladó, «el que ha passat és comparable a quan el PSM, el 1995, provà de captar el vot regionalista-canyellista. El BNG haurà de mantenir l'essència si es vol recuperar».