La nit electoral a Galícia fou d'autèntic infart, molt allunyada del que havien previst les enquestes. La clau la té ara el vot emigrant. El president de la Xunta, Manuel Fraga, ha perdut la majoria absoluta que tenia des de l'any 1989, però només per un escó. El PSOE d'Emilio Pérez Touriño experimentà ahir un gran ascens i aconseguí 25 escons. No obstant això, el BNG d'Anxo Quintana perdé quatre dels 17 parlamentaris que havia aconseguir en les eleccions de fa quatre anys. En tot cas, els socialistes i els nacionalistes estarien en condicions de governar en coalició.
Totes aquestes dades queden supeditades al vot emigrant, encara que fa quatre anys no modificà en absolut els resultats de la nit electoral. Només en les eleccions del 1997 el PP aconseguí per aquesta via un escó més dels que tenia en principi.
Derrota, però per un marge molt inferior al previst. Amb el 100 per cent dels vots escrutats, el PP de Fraga aconseguí el 45 per cent dels vots i 37 parlamentaris, just a un dels necessaris per a l'anhelada majoria absoluta que ha de menester per poder governar. En les eleccions del 2001, les quartes que Fraga guanyà per majoria absoluta, el PP obtingué quatre escons més que ahir, fins a 41, i més de set punts més de percentatge de vot, que han anat a parar als socialistes.
Millor de l'esperat
I és que tot i el fet que les dades del PP siguin millors del que s'esperava, d'acord amb les enquestes, el gran vencedor de les eleccions és (sempre a l'espera del que digui el vot emigrant) Emilio Pérez Touriño. Amb el 32'5 per cent dels vots i 25 escons, vuit més dels que obtingué en les eleccions de fa quatre anys, ha col·locat el PSOE com a segona força política a Galícia, cosa que ja estigué a punt d'aconseguir el 2001, i a les portes de la Xunta de Galícia.
El BNG sofrí un daltabaix rotund. Dels 17 parlamentaris que tragué el 2001, ha quedat en 13 amb el 19'6 per cent dels vots i, a més, ha perdut la lloc de segona força política a Galícia que mantenia des del 1997. El seu candidat, Anxo Quintana, no ha aconseguit transmetre als gallecs la sensació de que el relleu de Xosé Manuel Beiras s'ha realitzat de manera correcta. Al BNG li pot quedar el consol, el gran consol, de poder governar en coalició amb el PSOE, però el seu acusat descens li restarà poder a l'hora d'exigir la Presidència, com desitjava Quintana.
Per províncies, el PP ha guanyat en totes quatre amb una certa claredat, encara que ha perdut dos escons a Pontevedra i un a la Corunya i a Lugo. La major distància es va registrar a Ourense, on el 50'7 per cent dels ciutadans votà Fraga. La menor distància amb el PSOE es registrà a la Corunya, on els populars avantatjaren per un 10% dels vots els socialistes, que en tot cas tragueren el seu major percentatge de vot a Lugo, si bé guanyen escons en cada territori llevat de Pontevedra. La província en què més vots obtingué el BNG, que perd un escó en cada circumscripció, fou la Corunya, amb el 21'5 per cent.
El resultat de la nit electoral, en tot cas, s'ha d'analitzar amb cautela. El PP ha guanyat les eleccions autonòmiques gallegues, però només amb el vot emigrant podrà governar. La Xunta queda en mans d'un més que probable acord de Govern entre el PSOE i el BNG. Manuel Fraga, que es va convertir en president gallec el 1989 i que ha guanyat les eleccions quatre vegades per majoria absoluta, haurà de deixar la Xunta, sempre en funció del resultat definitiu, cosa que obriria ja amb força el debat successori en el PP gallec.
Les enquestes, fins i tot les realitzades ahir mateix a peu d'urna, reflectien que Fraga perdria la majoria absoluta amb claredat, però el recompte va ser molt més ajustat del que hauria agradat a les seus de PSOE i del BNG. Les primeres dades oficials que s'oferiren, al 16'4 per cent escrutat, mantenien la victòria del PP amb els 38 escons que necessitava per governar. No va ser fins a arribar al 55'2 de l'escrutini quan el PSOE va arrabassar aquest decisiu escó als populars.
Pontevedra, clau
I queda encara el recompte del vot dels emigrants, que es coneixerà dilluns vinent, dia 27, i que promet ser tan emocionant com la nit electoral, ja que s'ha registrat un gran augment de gent que ha exercit el seu dret de vot des de fora d'Espanya respecte de les anteriors eleccions. El major nombre de votants del Cens de Residents Absents (CERA) correspon a la Corunya, la província en la qual el PP va guanyar amb el menor marge.
Les esperances dels populars són a Pontevedra, on confien arrebassar un escó al PSOE. Segons els càlculs inicials, el PP necessitaria quasi 8.000 vots per assolir aquest objectiu i, al mateix temps, mantenir el coeficient de dividir cada vot per 11, mentre que els socialistes dividiran per vuit els sufragis que obtenguin. Fins divendres passat, eren 73.000 els emigrants que havien votat, dels 305.017 que figuren al cens. D'aquests 89.184 pertanyen a Pontevedra.
Fa quatre anys no hi hagué variacions en el resultat amb aquests sufragis, però per ben poc. El PP quedà a tan sol 712 vots d'arrabassar al PSOE un representant. Just hi ha un precedent de modificació de les dades de la nit electoral. Va ser el 1997, quan el PP va aconseguir un escó a la Corunya.
Participació
La participació final en aquestes eleccions va ser del 68'1 per cent, gairebé sis punts més que en les de 2001 i la major que s'ha registrat mai en uns comicis autonòmics gallecs. Lugo va ser la província on un major nombre d'electors es va mobilitzar, fins a un 72'2 per cent del cens. Per darrere s'hi va col·locar Ourense, amb un 71'9 i Pontevedra, amb el 66'3. La província en la qual menys gallecs acudiren a votar va ser la Corunya, on es va situar en el 65'5%.
Amb aquests resultats, el Senat haurà que reelegir o renovar els tres escons autonòmics corresponents a Galícia. Només hi ha una limitació, i és que no es pot ser parlamentari gallec i senador, cosa que afectaria directament Quintana.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.