Zapatero diu que aconseguir la pau és el millor tribut a les víctimes del terrorisme

L'origen de la disputa parlamentària fou la manifestació de l'Associació de Víctimes del Terrorisme que dissabte passat recorregué els carrers de Madrid per mostrar el seu rebuig a una hipotètica negociació amb ETA. García-Escudero també retragué a Zapatero la «cessió» a la banda terrorista que al seu judici suposa «llançar-li el missatge que l'exercici de la violència pot arribar a tenir rèdits polítics».

Zapatero assegurà que el Govern valora la manifestació amb respecte, ja que és un dret fonamental, i contraposà aquesta actitud amb la que mostrà l'Executiu que presidia José María Aznar, «notablement diferent». «Aquí hem vist per part del Govern respecte, absència d'insults i voluntat de diàleg», explicà, entre constants interrupcions de senadors del seu propi grup, amb aplaudiments, i del Grup Popular, amb retrets i murmuris. De fet, Zapatero assegurà que el seu respecte per les víctimes és tan fort que mai no ha parlat en el seu nom ni les ha utilitzat en el debat polític.

El cap de l'Executiu explicà que ha posat a treballar el seu Govern en una de doble via. D'una banda, la de combatre ETA. En aquest sentit, destacà els èxits aconseguits en matèria antiterrorista en el poc més d'un any que du a la Moncloa. Així, recordà que s'han detingut 178 etarres i la situació ha millorat. «Això ens hauria, sensatament, sense l'apassionament partidari, permetre dialogar entorn d'això amb una certa capacitat de reflexió», digué Zapatero.

En segon lloc, parlà de treballar per la fi de la violència i per la pau al País Basc. I en aquesta línia, garantí que apostarà pel diàleg si té la possibilitat de fer-lo. «Si existeix una oportunitat, que el Govern pugui contrastar, que ETA té la voluntat d'abandonar les armes i deixar la violència per sempre, sens dubte que el Govern dialogarà per cercar la pau», digué. Es mostrà convençut que la pau i que no hi hagi més víctimes d'ETA formen part dels desigs de la majoria dels espanyols.