Llamazares diu que no serà cap de llista d'IU en els pròxims comicis

Confia que el partit s'hagi renovat aleshores i tingui altres candidats

E.P.Madrid16/05/05 0:00

El coordinador general d'Izquierda Unida -IU-, Gaspar Llamazares, assegurà ahir que no té previst tornar a presentar-se com a candidat de la formació per a les pròximes eleccions generals. Així, confia que aleshores el seu partit ja hagi duit a terme un procés profund canvi i de renovació que «li permeti tenir altres representants a més de jo mateix».

Llamazares afirmà que no ha perdut en cap moment les referències dels ciutadans d'esquerres. A més, subratllà que no és una tereseta del PSOE i es mostrà orgullós d'haver liderat una confrontació que acabà amb la derrota del PP.

Sobre el model d'Estat, el líder d'IU refermà la seva aposta per un sistema federal, plurinacional i solidari, termes que considera compatibles i per a l'harmonització dels quals demanà un «lideratge polític» del Govern.

També considerà que «no existeix cap problema» per reconèixer el «fet nacional» d'algunes comunitats com Catalunya, Galícia i Euskadi i que per a això el terme 'nacionalitat' que la Constitució recull no és suficient. «Ens trobam en una segona transició i ens podem permetre anomenar les coses sense embuts. Catalunya és una nació i no hi ha cap problema a afirmar-ho en els estatuts d'Autonomia i, si fos el cas, en la Constitució espanyola», declarà.

Respecte de la situació a Euskadi, Llamazares insistí en la necessitat d'anul·lar la Llei de partits i d'iniciar una nova etapa per a l'elaboració d'un nou Estatut amb l'impuls de nacionalistes i de progressistes. A més, apostà per la presència d'Ezker Batua (EB) en el Govern basc com a «pont de diàleg».

Sobre la possible solució del conflicte basc, Llamazares esmentà en primer lloc una treva d'ETA per apostar, un cop consolidada, per una negociació política «en la qual es parli de desarmament i de presos».

De fet, sobre si el Govern ha de parlar amb Batasuna i amb l'organització terrorista, considerà que «tothom ha de parlar amb tothom. I amb ETA només s'hi ha de parlar quan renunciï públicament a la violència o estableixi una treva».