José Luis Rodríguez Zapatero observa el ninot que li regalaren.

TW
0

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, es dirigí ahir als líders del PP i els reptà que s'atreveixin a «mirar a la cara» als milions d'homosexuals que hi ha a l'Estat i els expliquin per què volen que continuïn sent «espanyols de segona». En un acte a València, digué que està convençut que el seu projecte té ara més suport dels ciutadans que el que obtingué en les passades eleccions, es reafirmà en la seva decisió de retirar les tropes espanyoles d'Iraq i assegurà que avui faria «el mateix», perquè Espanya ha d'estar del costat de la pau i ajudant els pobles més desfavorits.

Durant el míting al parc de l'Oest de València, Zapatero afirmà que ha governat complint la paraula donada en el programa sense tenir en compte les «posicions, interessos o missatges llançats des de determinades instàncies» i que ha sabut «aguantar» possibles pressions de manera «ferma i forta», a més digué que continuarà en aquesta línia «fins al final» de legislatura, «més enllà del que pretenguin d'altres».

En la seva intervenció, abordà diferents temes, com la legalització dels matrimonis homosexuals, molt criticada des de l'Església i alguns sectors del PP. Referent a això, Zapatero reptà tots els que no estiguin d'acord amb la llei que expliquin als seus amics, familiars o coneguts homosexuals «per què volen que continuïn sent ciutadans de segona», i es reafirmà en la idea que el col·lectiu gaudeixi dels mateixos drets que els heterosexuals.

En canvi, no volgué pronunciar-se respecte de la polèmica sobre el Pacte Antiterrorista, encara que assenyalà que el PSE havia crescut molt a Euskadi en els darrers comicis i que amb això ha augmentat també «l'entesa i el futur de pau». Quant a assumptes territorials, reiterà la defensa de les diferents identitats unides en la diversitat que fan més forta Espanya i faciliten la convivència. De les banderes, indicà que s'han de voler i respectar totes, i que no s'han d'aixecar per competir o ofendre'n altres. De les llengües va subratllar que són patrimoni per entendre's i no per enfrontar-se.