La coalició nacionalista formada pel PNB i per EA ha guanyat les eleccions, però també n'ha estat la gran perdedora, amb un total de 29 escons, mentre que el 2001 arribà a 33. Ara només té dues possibilitats per governar amb majoria, o bé pactar amb els socialistes, o bé arribar a acords amb el Partit Comunista de les Terres Basques. Les dades d'aquestes eleccions basques, que Juan José Ibarretxe ha convertit en un plebiscit del seu projecte sobiranista, deixen el tripartit sense opció d'arribar a la xifra desitjada.
Per la seva banda, els comunistes abertzales han aconseguit un resultat espectacular amb nou escons, dos més dels que obtingué Batasuna en les eleccions de fa quatre anys. Per la seva banda, el PSE experimenta un ascens de cinc escons, fins a 18, i el PP baixa al 15, un descens un poc menor del previst per algunes enquestes, encara que en tot cas els populars són, al costat dels nacionalistes, els grans perdedors d'aquests comicis.
El tripartit basc patí un revés seriós. Amb el 100% dels vots escrutats, la coalició nacionalista formada pel PNB i per EA n'acumula el 38'6%, cosa que li atorga 29 escons, quatre menys que els aconseguits quatre anys enrere. Ezker Batua queda amb els mateixos tres escons que en les eleccions del 2001, amb el 5'4% dels sufragis, un percentatge un poc menor que l'aconseguit en la cita anterior amb les urnes. Aquestes dades deixen el tripartit actual molt lluny de la majoria absoluta que Ibarretxe demanava als bascs per poder tirar endavant el seu pla.
Abertzales
Gran part de la culpa que el tripartit no pugui arribar a la majoria absoluta la té el Partit Comunista de les Terres Basques. La formació comunista abertzale ha aconseguit nou escons amb el 12'5% dels sufragis. Aquest partit ha aconseguit fins i tot més representació que Batasuna fa quatre anys. Els d'Arnaldo Otegi tragueren llavors set parlamentaris i el 10'12% dels vots.
Si el PNB-EA i Ezker Batua aspiren a aconseguir la majoria absoluta, no els quedarà més remei que pactar amb la formació comunista abertzale. Un altre partit que es podria afegir a aquest hipotètic acord és Aralar, formació que ha fet història entrant per primera vegada al Parlament basc, ja que amb el 2'3% dels vots ha obtingut un escó.
El PSE ha confirmat les previsions de les enquestes i s'ha convertit en la segona força política d'Euskadi. Amb el 22'6% dels vots, els socialistes aconsegueixen 18 escons, cinc més que els obtinguts fa quatre anys. Aquest augment és paral·lel al descens del PP, que perd quatre escons i dels 19 que tenia passarà a 15 durant la pròxima legislatura, gràcies al 17'3 per cent dels vots.
Per la seva banda, Unitat Alabesa, formació lligada al PP, desapareix del Parlament basc, amb només el 0'3 per cent de sufragis.
Si l'hegemonia nacionalista és ja història, també sembla que ho és la política de fronts compactes. Els nacionalistes no podran formar una majoria absoluta, però tampoc no podran els socialistes ni els populars, que queden a cinc escons de poder governar. Ni els nacionalistes ni els constitucionalistes no podran fer un front davant el Govern, cosa que obre un nou escenari polític a Euskadi, més obert que mai a possibles acords.
La possibilitat d'un Govern en minoria és complexa. L'actual tripartit ha quedat amb 32 escons, mentre que el PSE i el PP en sumarien un més, 33. Aralar tendria la possibilitat d'igualar les forces nacionalistes i constitucionalistes, a l'expectativa del que fes el PCTV, l'únic partit que pot dir en realitat que té la clau del pròxim Executiu basc.
Tot i el revés electoral, la coalició PNB-EA guanya als tres territoris bascs. Fins i tot a Àlaba, habitual zona forta per al PP, els nacionalistes hi han recollit vuit escons, un més que els obtinguts tant pels populars com pels socialistes. A Guipúscoa, tot i la victòria nacionalista, la dada més destacable és que el PCTB hi ha aconseguit cinc dels seus nou parlamentaris. En aquesta mateixa província és on Aralar, l'altre partit de l'esquerra abertzale, aconsegueix l'únic escó que treu en aquestes eleccions.
La participació ha estat més baixa que en les autonòmiques de fa quatre anys. Si el 2001 l'abstenció es va xifrar en el 21'03 per cent, en aquesta ocasió ha pujat deu punts, fins al 31 per cent. És a dir, que ha votat el 69 per cent dels gairebé 1.800.000 bascs citats a les urnes.
El territori amb participació més alta ha estat Àlaba, on ha acudit a les urnes el 69'8 per cent. A Biscaïa, l'índex de participació arriba al 69 per cent. A Guipúscoa l'assistència a les urnes se situa en el 68'7 per cent.
El procés de constitució
El procés de constitució del Parlament s'inciarà quan un terç dels parlamentaris s'acrediti. En general, són els grups de l'oposició els que abans realitzen els tràmits, amb el fi de «forçar» la constitució del Govern autonòmic.
Després que el pròxim 26 d'abril les Juntes Electorals Territorials procedeixin a l'escrutini general dels vots i el 7 de maig realitzin la proclamació d'electes, els diputats bascs podran acreditar-se lliurant a la Secretaria General del Parlament la credencial expedida als òrgans electorals.
Quan s'hagi acreditat un terç dels membres de la Cambra, la Presidència de la Diputació Permanent, Juan María Atutxa, dictarà el decret de convocatòria per a la realització de la sessió preparatòria, en un termini de quinze dies.
Atutxa presidirà el ple al qual acudiran tots els parlamentaris electes que ocuparan els seus escons i es constituirà la Mesa d'Edat, que exercirà les seves funcions fins a l'elecció de la Mesa definitiva.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.