Tot i les valoracions diferents, els partits balears aposten pel diàleg

Així, el secretari general del PP, José María Rodríguez, va seguir l'esdevenir de la jornada a la seu del seu partit. A través d'unes declaracions que es varen enviar per correu electrònic, el PP balear explicava que «l'única anormalitat d'aquestes eleccions ha estat la presentació i consolidació amb vuit diputats d'una força política com el PCTB».

Com és habitual en els polítics, el PP va saber fer la lectura positiva de la pèrdua de quatre escons de la candidata María San Gil: «Els resultats del PP són uns bons resultats, que s'aniran consolidant de cara als pròxims comicis».

Francina Armengol, secretària general del PSIB-PSOE, va veure els resultats des d'un altre prisma, ja que el seu partit havia aconseguit cinc escons més. Després de donar l'enhorabona a Patxi López, Armengol va dir que «ens trobam en un moment important per prendre les decisions oportunes. El poble basc ha donat suport al PSE pel tarannà, un partit que ha fugit de posicions maximalistes». Per Armengol, els resultats posen en evidència que s'han de cercar espais de diàleg i d'acord, perquè «s'ha castigat PNB i PP per les seves posicions radicals».

Per la socialista, l'escenari que han deixat les eleccions és molt complicat, «de tota manera crec que la pluralitat d'Euskadi queda àmpliament representada». De l'augment de vots del PCTB, Armengol va dir que era mal d'aventurar des de les Balears: «És una formació política nova, que ha tingut una campanya electoral molt fàcil».

A la seu del PSM també es va viure la nit electoral amb interès, perquè la campanya s'havia seguit de molt a prop i amb línia directa amb Josu Jon Imaz, secretari general del PNB. El secretari general del PSM, Biel Vicens, va ressaltar la normalitat amb què la campanya s'ha desenvolupat, «perquè no hi ha estat present el discurs radical d'Aznar. El clima de plebiscit que PP i PSOE volien produir no hi ha estat. Per això, l'abstenció també ha estat alta».

Segons Vicens, «les opcions d'obediència basca es mantenen en conjunt i han deixat aflorar, amb la pujada de vots del PCTB, el gran error del PP i del PSOE en il·legalitzar un partit polític».

Del panorama que pot quedar, Vicens va comentar que «es pluralitzen més les opcions polítiques que donen suport a la sobirania basca. Els pactes són difícils, però si s'arriba a una entesa, aquesta tindrà més garanties de futur».

De ben prest, la seu d'Esquerra Unida es va preparar per no perdre cap detall del que succeïa al País Basc. El seu coordinador, Miquel Rosselló, va lamentar que «el PNB no hagi resistit l'envestida. El tripartit (PNB, EA i EB) perd pes, encara que EB es manté i, fins i tot, creix en vots». Per Rosselló, és digne d'analitzar que la suma d'escons de PP i PSOE sigui la mateixa que la d'EB, PNB i Aralar.

Dels resultats obtinguts pel PCTB, Rosselló va comentar que «el PP no vol admetre que un 10 o un 12 per cent de la societat basca manté el vot abertzale». Això significa, per Rosselló, que «qualsevol solució al conflicte basc passa per una negociació, perquè s'ha demostrat que no es pot il·legalitzar cap partit».

D'altra banda, el secretari general d'UM, Damià Nicolau, va voler donar l'enhorabona al PNB com a força majoritària i va dir que «per UM aquests resultats no han canviat tant, perquè demostren que Espanya té una realitat plurinacional, cosa que ha d'entendre el Govern de Madrid». Per Nicolau, el PCTB ha agafat el vot abertzale que ha perdut el PNB i, per tant, el mapa és molt semblant al que hi havia. Amb vista a la formació de govern, Nicolau va dir que «el PNB ha demostrat que ha sabut governar amb el PSOE i amb Ezker Batua».

Joan Lladó, president d'ERC-Illes, que va seguir els resultats per ordinador, va expressar la seva satisfacció pels resultats perquè «tothom està representat en aquestes eleccions. La il·legalització de Batasuna ha provocat l'augment de vots del PCTB i la reculada del PP». Segons Lladó, a partir d'ara ha de prevaler el diàleg, ja que «el pla Ibarretxe s'ha ratificat i és evident que Batasuna tindrà la clau del Govern basc».